[El reviure del mort]

Llegenda

Mos contava t’auelo una història que...se va mori[r] un amic seu i el ve[t]latori se’l van fe[r] en sa casa, del auelo. Entonces, diu que estaven allí ve[t]lan[t]-lo i ja quan se’n va ana[r] la majoria de gent, pos se van que[d]a[r] dos amics, ell i un a[l]tre. I...era ja tard i estaven ja que se que[d]aven dormint i diu: pues, vaigc a colli[r] unes teronges...que havia un hort enfront de casa, de sa casa...i el auelo va pensa[r]: pos ara vaigc a dona[r]-li un pasme jo a este. Va agarra[r] al mort que estava en el llit i el va sentà en la caria i ell se va gita[r] en el llit. Entonces, el seu amic quan va entra[r], pues va tira[r] [l]es teronges al que estava en la caria, que era el mort. I al tira[r]-li [l]es teronges, pos de la fresco[r] i del golp, el mort va revivà...i...van ana[r] i se van pasma[r] tant de vorelo a aquell viu, que van atresà a corre[r] i e[l]s tocaven [l]es pates al cul.

I per a[i]xò después d[e]ia el auelo que quant una persona se  moria,...eeh...posaven una campaneta, dintre en un cordellet, dintre de la ca[i]xa, per si se despertaven pugueren toca[r] algo p[er]a que, p[er]a que e[l]s sacaren d’allí.

Reproductor MP3