La serp del Litero

La llegenda que es conta ací en Castalla sobre la serp del Litero, que conten les persones majors, pues és més o menos aixina: resulta que, anant per ahí per la creu, per ahí per el camí de la dreta (com si te n’anares a [le]s Fermoses), pues antes de arribar a la caseta de l’Àngel està lo que sempre ham dit que és Litero. I allí n’hi hav[i]a un mas aon vivia un matrimoni en una xiqueta xiquitiua. I, res, resulta que vivien allí i per les nits, la xiqueta, plorava molt; totes les nits plorava molt i les pares no sabien què li passava. Entonces van pensar [...] “li donarem [de] mamar” dia la mare. “Li donarem [de] mamar a vore si aixina la xiqueta es tranquil·litza i dorm, que a lo millor és que té fam”. Total, que quan arribaven les nits la xiqueta mamava i entonces en la panxeta plena pos tornava a dormir. Però, resulta que, això va ser uns dies, però después ja va passar un poquet de temps i es donaven conte que la xiqueta cada volta plorava més i plorava més i plorava més. Entonces no sabien.

Entonces el metge passava per allí a vore a la xiqueta i les pares li conta[v]en lo que li passava. Entonces el metge va dir: “pues no sé, n’hi haurà que vore a vore de quina manera assegureu-vos de què la xiqueta mama i de què es veu la llet conforme toca [...]”. Total, tam[b]é van decidir que (perquè com per aquell temps encara no n’hi hav[i]a llum elèctrica i s’allumena[v]en en un cresolet) pos van pensar: “pos mira, ancendrem la foraca, posarem bona cosa de llenya i que mos dure tota la nit i quan la xiqueta es desperte per lo menos vorem bé si la xiqueta s’alimenta bé o què és lo que passa. I aixina hu van fer: van agarrar i van posar bona cosa de llenya, van ancendre una bona foraca i es van gitar. I, allà a les dos de la matinà[da], més o menos, la xiqueta va començar a plorar a plorar i entonces es van alçar i la mare li va donar el pit a la xiqueta i la xiqueta es va posar a mamar. Però què va passar? Que com n’hi hav[i]a tanta llum, n’hi hav[i]a més llum i hu van vore, van vore que al costat de la cuneta n’hi hav[i]a un forat i per allí es va colar una serp. I la serp va anar directa al pit de la mare i es va posar a mamar de la llet de la mare. Claro i entonces [...] es van donar conte de lo que passava.

Entonces van agarrar i res, i entonces al matí siguient el pare lo primer que va fer va ser tapar el forat pa que no tornara a passar això, per supost. I res, ja una volta van tapar el forat, i ja es van donar conte de què eixe havia sigut el problema, pues ja no va tornar a passar més; la xiqueta ja mamava, ja dormia i ja, pues, tot va millorar.

[...] Tam[b]é es diu que com la serp va beurer tanta llet, pues la serp sempre s’ha dit que la serp era una serp molt gran i que después tam[b]é li va eixir pèl, li va eixir molt pèl. La llegenda diu això [...] que li va eixir molt pèl i sempre s’ha dit que la serp encara està per allí i amaga[d]eta per qualquier puesto. I com per allí puja molta gent, pues quan la gent puja sempre es diu: ves en cuidao no vaja a ser que es trobes la serp del Litero. I bueno, i tot això és, la llegenda és eixa, com a que la serp del Litero encara continua per allí amaga[d]eta.

Reproductor MP3