Canpop banner


    [El jugador de Petrer]

    Identificador: AndreaGila
    Títol: [El jugador de Petrer]
    Tipus:

    Rondalla

    Recol·lector: Andrea Gilabert González
    Informant: Esperanza Casanova Navarro.
    Edat informant: Quaranta-dos anys.
    Localitat: Petrer
    Data enregistrament: 13/04/2018
    Extensió:
    Text:

    El ju[g]a[d]or de Petrer

                Hi havia una vegada un home que vivia al carrer matjor, hi li d[e]ien Pere Mestre, tenia un xicotit vici, xugar a les cartes i al final tenia un problema, el problema que tenien el[s] ju[g]adors, que hu perdria tot, va perdre la casa, les finques, totes les pertinències que tenia, incl[o]us els calçotets, un dia que estava sol a casa i sense res, va pensar que si algú el pogué ajudar li comanaria la seua alma al dimoni, en eixe moment va sonar un tro esganifa[d]or, i allà que va aparèixer el dimoni,i li va dir:

                -M’has cridat Pere?

                -Sí, sí t’he cridat,  si tu hem donares algunes monedes, jo et donaria la meua alma.

                I el dimoni va dir:

                -Això esta fet.

                I va traure un pre[r]gamí amb les causes del contracte, li donaria una borsa de monedes d’or màgiques amb les quals mai pre[r]d[e]ria, però a canvi s’en portaria la seua ànima just al cap de deu anys. Però Pere que era molt gest li va dir:

                -Si però tinc una xicoteta condició, jo me n’aniré en tu quan l’ultima garrofa del garrofer caiga, el dimoni va acceptar , Pere va anar a jugar i no parava de guanyar diners, va fer una fortuna i va recuperar tot el que havia perdut. Va recórrer jugant tot els pobles dal voltant, Elda, Monover, i quan aplegà a Novelda es va enamorar d’una dona Bueno...i es va casar en ella, i va tindre tres fills i una filla. Al caps del anys estaven tots molt feliços, però clar sabien complit onze anys des de que se li va apareixe[r] el dimoni, i clar... de moment un altre tro esganifador i el dimoni li va dir:

                -Pere ja ha arribat el temps en què et tens que venir en mi te’n recordes?

                I Pere li va dir:

                -para el carro dimoni que primer hem de comprovar que hi ha garrofes al garrofer.

                El dimoni li va dir rient-se:

                -Clar, clar que hi ha, però estan totes al terra.

                I Pere li contestà:

                Que no t’enteres Babau!, que el garrofer es un dels poquets arbres que sempre, sempre té fruit.

                El dimoni es va posar molt furiós perquè Pere li havia guanyat la partida al mateix dimoni.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es