Canpop banner


    El dimoni fumador

    Identificador: almudenagi
    Títol: El dimoni fumador
    Tipus:
    Recol·lector: Almudena Gil Martínez
    Informant: Laura Pastor
    Edat informant: 54
    Localitat: Sant Vicent del Raspeig
    Data enregistrament: 16/05/2018
    Extensió:
    Text:

     

    Llegendes del meu poble… no’n conec però quan era xicoteta em contaven una rondalla d’un dimoni fumador.

     

     

     

    La rondalla començava en què hi havia un home que era caçador i que anava per la muntanya. I, pujant per la muntanya es va trobar amb un personatge molt estrany que va eixir d’una cova. El va saludar i sabia el seu nom, però, ell no sabia el nom de l’estrany i es va quedar mirant-lo mirant-lo i es va adonar que era el dimoni i li va agafar una por terrible però no sabia què fer.

     

     

     

    I, com era una per un vell, una persona molt intel·ligent, va agafar i li va dir al dimoni que podien seure’s en una roca i parlar un poc, i aixina ho van fer. I com portava l’ascopeta el dimoni li va preguntar què era això. El home es va, es va [...][1] moltíssim de que el dimoni no sabera que era una escopeta però li va dir que era una pipa i que aprofitava per a fumar. El dimoni no sabia que era una pipa ni que era fumar, l’home li va asplicar que fumar era veurer el cel. Se veia el cel, el paradís, es veia tot fantàstic.

     

     

     

    El dimoni clar està, com es passava tot el dia a l’infern volia vore el cel i li va dir que ell volia fumar. Aixina que el home li va dir que es ficara el canó de l’ascopeta dins la boca. I quan estava, quan estava al canó li va dir:

     

     

     

    - Ara t has de xuplar xuplar xuplar xuplar xuplar.

     

     

     

    I quan va començar a xuplar el dimoni l’home li va apretar per a disparar l’ascopeta. L’ascopeta es va disparar, li va pegar el el tiro al cap i l’home va eixir corrent corrent corrent corrent corrent pensant que havia matat al dimoni però per si de cas corria. I sorpresa, quan pega la volta del camí es troba al dimoni que estava esperant-lo sense cap i rient-se. Aixina que l’home casi[2] li agafa un pasme i es mor del susto[3]. Va seguir corrent corrent fins que va arribar a una xicoteta església que [hi] havia en la muntanya i es va ficar dins.

     

     

     

    Ja es va agenollar davant l’altar es, i quan es va agenollar va començar a resar i en açò va sentir un tro molt gran molt gran i una llum enorme i es que el dimoni se n’havia anat una a[l]tra vegada a l’infern. Aixina que l’home va donar les gràcies a... al que li havia resat i va decidir que ja es portaria molt millor del que es portava fins abans perquè havia vist al dimoni cara a cara i li havia fet canviar la seua manera de pensar.

     

     

    [1] Probablement la informant diu estrany.

     

    [2] La informant probablement vol dir quasi.

     

    [3] La informant es referisc a un esglai.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es