Nicolàs Perich

Estava Alacant encara ocupada per les tropes castellanes. Formaven part de la corona castellana i estava el nostre alcaide, Nicolàs Perich, un home mol[t] volgut per la ciutat d’Alacant  pel que va ser, i a[i]xí comença la nostra llegenda.

Les tropes valencianes s’apropaven cada vegada més a Alacant i la ciutat estava prou nerviosa perquè sabien que els valencians conquerien tot el que volien, ja que estaven en el màxim esplendor. Aleshores, es van encapritxar de la ciutat d’Alacant i ja sabíem que acabaríem formant part del regne de València.

Nicolas Perich que era un mol[t] bon home i mol[t] estimat per la ciutat, va demanar a tota la ciutat que se n’anara a les afores perquè sabíem que les tropes d’ací a prop arribarien. I així va ser, un dia van arribar totes les tropes i com abans, com sabien que havien conquerit una ciutat? Agafant la fortalesa, que era el nostre castell, el castell de Santa Bàrbera, en el mont Benacantil.

Ahí van estar pujant les tropes cap amunt. Quasi tots els soldats ja s’havien rendit i s’havien anat, però hi havia un home que estimava molt la seua ciutat i no estava disposat a rendir-se. Es va pujar al matxo del castell amb les claus de la ciutat dient que no donaria les claus a la ciutat a qualsevol i ahí van pujar tots els soldats i quan van arribar al matxo, ahí estava Nicolàs Perich, a la mà esquerra la seua espasa i a la mà dreta les seues claus, dient que no donaria les seues claus a les mans valencianes.

Però clar, ja era l’únic que no s’havia rendit encara. Total que tras una llarga lluita, lluita, lluita, Nicolàs Perich va caure molt malferit i ja estava molt malferit, però abans de morir va dir:

-      “Hui [a]conseguireu les claus de la ciutat, encara que no serà fàcil, però Alacant mai més tornarà a ser conquistada per qualsevol altre poble”.

Quan va morir Nicolàs Perich de la ferida tan gran que tenia al costat del cor, van intentar llevar-li les claus de les mans, però van tindre que tallar-li el braç pa poder llevar-se-les de la mà, ja que era impossible llevar-li d’un cos que ja estava mort, les mans.

Ahí va començar la llegenda. Quan van agafar les claus de les mans, van tindre que tallar per ací, per on està el braç, i clar això es va quedar com una representació de la ciutat, ja que no podien llevar-se- les de la mà. Aixina que va formar part de l’escut del Castell de Santa Bàrbera, si pugeu per Benacantil, per la part de la carretera voreu com està l’escut en gran de la mà de Nicolàs Perich amb les claus.

Però ací comença la llegenda, ja que va invocar a Déu i va dir que per favor mai més a Alacant tornara a ser conquerida i com ja sabeu, Alacant va ser l’única ciutat quan les tropes franceses van intentar invadir Espanya amb José de Napoleón i tota aquesta gent, Alacant no va pogur ser conquerida i va estar un poquet en un govern diferent i a més en Franco quan va vindre la guerra civil i tot el rollo que ja coneixem, Alacant va ser l’última ciutat en caure i com ja sabem aquesta ciutat mai ha tornat a ser conquerida per cap altre poble. Aixina que mira, ahí tenim a Nicolàs Perich, encara que és castellà, però mos va fer la gràcia de què Alacant no tornarà a tindre cap lluita més per a la ciutat i la seua població va estar molt tranquil·la des d’aquell entonces.

Reproductor MP3