Marieta i el mort

Un dia una mare le diu a sa filla —Marieta, vés a la carnisseria i porta'm la mitad de lliura de freixura. 

Entonces Marieta va agafar els diners i se’n va anar a comprar-lo. Però per el camí es va entretenir jugant amb els amics i quan va arribar ja no [hi] quedava. Se va posar a pensar que faria ara, però aleshores va veure passar un enterrament i li va vindre una idea al cap. Va seguir a tota la gent fins el cementeri. Com era molt tard deixaren al mort allí per a enterrar-lo a la vesprada i Marieta va aprofitar per a traure-li  la freixura al mort. Després va tornar a casa i, sense dir res, li va donar la freixura a sa mare. 

Quan va arribar l'hora de dinar, la mare le va dir a sa filla:  
—Marieta, anem a dinar.  
—Jo no [en] tinc ganes, jo no [en] vull. 

Marieta quan s’anava a gitar va escoltar un colp en l'escala i una veu que la c[r]irdava: 

—Marietaaaa, que vaig per el primer escaló, torna'm la freixura que m'has furtat
Ella cagà de por.

—Marietaaaa, que vaig per el tercer escaló, torna'm la freixura que m'has furtat.
La xiqueta cridant a sa mare però no li feia cas. 

—Marietaaaa, que estic tocant la porta, torna'm la freixura que m'has furtat.  
Marieta estava que no podia més. 

—Marietaaaa, ja estic en l’habitació, torna'm la freixura que m'has furtat.  
Marieta tapà entera amb el llençol. 

—Marieta, ja t'he agafat!  
I se la va emportar i ningú no va saber mai res de Marieta.  

Reproductor MP3