La llegenda de l'arbre blanc

Llegenda

Rocio: -Hola Ángel, com estàs?

Ángel: -Molt bé i tu?

Rocio: -Molt bé, estava ací estudiant, que és una llegenda i molt més temari d’una assignatura de la universitat i bé.

Ángel: -Ara que has dit llegenda, m’anrecordat de quan ma uela quan era més menut em contava la historia/llegenda de l’arbre blanc d’allí de Gata i diu que va ser pos, la dona em contava que quan van vindre els francesos a envair Gata, pues al primer que tot la gent de Gata era molt valentota i es van posar davant dels francesos p[er]a que no entraren dins del poble. Se’n van posar, em d[e]ia sobre uns 40, o 50 s’en posaven pe[r] allí i es posaven allí diguent als francesos que no, que no anaven a entrar ningú i que el poble allí ningú entrava al seu poble, ni el saquejava, ni li furtava res, ni res de res.

 I pos els francesos, clar, els francesos eren molt més i damunt estaven molt més armats que als de Gata i com pues, van entrar i diuen, anaven a tope, a furtar-ho tot i a matar a tots. Però van vore, van vore que:

-Ei, el poble està buit, açò no potser, ací no viu ningú? I clar, es veu que un es va donar conter que estaven pujant tots allí, al calvari, a la montanya on estava el Santisimo Cristo. Clar es veu que tota la gent del poble se’n va amagar allí perquè com la gent de Gata són, sempre [...] de segut [?] beata, pues, se’n van anar allí tots i tots allí amaga[d]ets a l’ermiteta.

I els francesos, pues cap amunt i els espanyols. Ai els espanyols jo, els de Gata al vore que, que pujaven pac amunt, van començar a resar resar el Santisimo.

-Ai, oi, oi, oi!               

I fe[i]en Padre Nuestro i credos i tot. I resant i resant, i els francesos van enviar a uns quants, a uns quants soldats que anaven en cavalls i POM!, anàvem cap amunt i quan anaven cap amunt de colp i repent, els cavalls s’ansegaven perquè com allí n’hi havia un a[r]bre blanc que es veu que el Santisimo va fer algo. Puf, quant als cavalls ve[i]en l’a[r]bre blanc s’ansegaven i no ve[i]en res. I els francesos:

-Ah! Tira cap amunt, tira cap amunt!

Intentant tornar i no podien, i no podien, i al final pos van parar i se’n van anar, se’n degueren anar a Pedreguer, o al teu poble o a Benissa o a on siga. I l’arbre blanc este pues ja no està, l’arbre blanc com fa molt de temps s’ha secat i tot i ara pos, l’arbre pues està...

S’ha fet algun intento de, plantar-lo però allò no tira cara l’aire. I ara lo que hi ha és un, un... sobretot un cartell commemorant a l’a[r]bre blanc.

Reproductor MP3