Canpop banner


    La rabosa i el rabosot

    Identificador: albagimene
    Títol: La rabosa i el rabosot
    Tipus:

    Rondalla

    Recol·lector: Alba Giménez Segura
    Informant: Juan Carlos Agulló Botella
    Edat informant: 62
    Localitat: Elx
    Data enregistrament: 29/05/2018
    Extensió:
    Text:

     

    Vaig a conta(r)-vos una historieta que passà en un mes de febrer que fe(i)a un fred que tallava la pell i és de una rabosa i un rabosot que venien de la serra de Crevillent i anaven al poble d’Elx. Llevaven varios dies sense menjar. Estaven desmaiats i el pobre rabosot d(e)ia:

     

    -Un a(l)tre dia sense menja(r) res! Un a(l)tre dia sense menja(r) res!

     

    Apleguen a Elx i no se troben a ningú per el carrer. A ni un alma. Tornant p(er )a Crevillent, pujaven a la serra i de moment senten una olor a botifarres, llonganisses, cansala(d)a.

     

    -Quina olor! Menja(r), menja(r)!

     

    I a la raboseta se li ocurreix di(r)-li al rabosot, que ja anava a enganya(r)-lo però bueno, el rabosot innocent, i li diu:

     

    -Escolta, eh anem ahí a on està eixa oloreta que algo de menjar haurà.

     

    I se tra(c)tava d’uns caça(d)ors que estaven buscant un solet. Al costat havia un pi i estaven fent la menja(r). I entonces la raboseta li digué:

     

    -Escolta- li digué al rabosot, claro.

     

    Li digué:

     

    -Escolta, que te pareix si mo pugem al pi que hay al costat i en un moment donat tu pegues un brinco i aixina ixen els gossos darrere de tu, i els caça(d)ors darrere de tu, i jo mentres replegue tota la menja(r) i ja tenim per lo menos p(er) a una setmana, o dos!

     

    El rabosot, innocent del tot, digué:

     

    -Vinga, anem.

     

    I claro tenien tanta fam que sense pensa(r)-se-ho dos voltes se’n pujaren al pi i en un moment el rabosot pegà un brinco i isqué corrent. Els gossos isqueren corrent, els caça(d)ors isqueren corrent. I mentres la raboseta pillà tota la menja(r). Però no se la va guardar, se la menjà tota, però completament tota, no deixà ni una migueta de pa, res!

     

    Al rato, quant el rabosot va po(d)er amaga(r)-se dels gossos i el caça(d)ors, van quedar en un punt de la serra i quant aplega se veu a la raboseta gità i queixant-se.

     

    -Què t’ha passat?- li digué el rabosot.

     

    -Ai, que un caça(d)or ha vingut darrere de mi i m’ha pegat una palisa i m’ha deixa(t) baldat. Estic que no puc ni meneja(r)-me!

     

    I entonces el rabosot, li digué:

     

    -Bueno, pos no passa res, tranquil·la, descansa, descansa prou. Un a(l)tre dia sense menjar i bueno, ja buscarem un a(l)tre dia a(l)tra cosa. Què anem a fer, què anem a fer...

     

    I aixina s’acaba la història de la rabosa i el rabosot.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es