[L'ogre dels dàtils]

Llegenda

Aquesta llegenda va ocórre[r] a un poble anomenat Elx, on vivia un malvat ogre, el qual, tenia atemori[t]zat[s] als seus habitants perquè volia menjar-se’ls. L’alcalde va contractar a uns cavallers per a que acabaren amb ell, però van fracassar.

Aleshores, el batge [?] va decidir per sorteig que cada se[t]mana aniria un habitant del poble per a que l’ogre se’l menjara. En eixe sorteig li va tocar a la Margarida, una xiqueta molt valenta. Aquesta nina no li tenia res de por al malvat ogre perquè tenia un pla per a que no se la menjara. Margarida es va portar un saquet de dàtils i una bosseta de sal i se’n va anar al trobament de l’ogre. La nina es va embadurnar de sal i li va dir a l’ogre que se la menjarà, per[ò] aquest.... per[ò] aquest li va contestar que estava massa salada.

D’altra banda, la xiqueta li va donar a provar els dàtils, i això si que li va encantar. Per aixó, els dos van fer un tracte: L’ogre es comprometia que mai més baixaria al poble a menjar-se persones i Margarida, una vegada per se[t]mana li pujaria un carro de dàtils i es quedaria amb l’ogre per a jugar amb ell.

      Conte contat, conte acabat. I si t’ha agradat, aixeca la mà.

Reproductor MP3