La Segària i el Montgó

Llegenda

La Sagària i el Muntgó

Un desencontre entern

Diu la llegenda que, en un temps anterior al temps, la Sagària tenia dos enamurats.

Aquests eran dos titans, que com ella, vivían a la riba del Mediterrani, a una terra lluminosa que per a extendre al custat del mar, avui es coneix com la Marina.

Ambdós volian que l’amor d’ella foce¹ exclusiu i van decidir que lluitarien entre si fins aconseguir-hu.

Ella, que era molt més intel.ligent i no sentia la necessitat d’escullir, coneixia la seva naturalessa violenta, els va posar la condició de que² aquella lluita deuria ser incruenta. Creia que aquell límit sería dissuasori perque no serien capaçus de tenir […]

Ells, que a més de possesius i violents eren també poc amics de la veritat, es van pusar d’acord per a enganyar-la i li van dir que sí, que acceptavan la seva³ condició i es limitiarian a una lluita merament simbòlica, com un joc dolenç.

Però en aquella terrible batalla, que va durar set días⁴ amb las sevas set nits, amb un descuit del penyó d’Ifach, al Muntgó li va assestar un golp tan fort com sarté⁵ amb la seua gran espassa. Com a conseqüència, al seu cap es va separar del seu cos i va nudar⁶ fins al mar. Quedant flut [?] a la deriva a prop de la costa.

La Sagària, que havia cuntemplat hurroritzada la terrible batalla i la traició dels dos titans, va cundemnar al vencedor la pitjor del castics. Al Muntgó viuria per a la resta de la eternitat a prop d’ella, però sensa poder veura-la. D’esquena a les seues estances i mirant cap al sud, allà on el Penyó lleny[?] entre les aiguas, sense poder mirar-la en tota la eternitat i sense puder deixar-la mirar ni un sol dia a conseqüència de la seva pròpia brutalitat.

_________________________________________

¹ Probablement l’informant es referisca a fora

² Que

³ En valencià seria “seua”

Reproductor MP3