[La cabreta del castell]

La cabreta del castell

Bueno pues els meus auelos de part de ma mare eren de Castalla i era pasto[r], m’auelo era pasto[r] i se’n va veni[r] a Petre[r] en els fills que tenia. Tenia sat o huit i se va establi[r] aquí. Com era pasto[r] va pilla[r] un a[l]tre ganao de uns a[l]tres que tenien ganao i axina al mateix temps llevava el seu i el de un a[l]tre i axina se guanyava un poquet més.

M’auela fe[i]a formatges, venien llet... i va demana[r] permís a l’alcalde, pa que, a vore si’l deixaven tanca[r] el ganao en el castell. Li hu van concedi[r] i ell va posa[r] una porta i tancava el ganao allí. Quan acabava de pastura[r] i se retirava pues tancava allí. I claro i això un dia, un a[l]tre dia... hasta que una volta li faltava una cabra i ell:

- Xe pues no està, no està Frasquita, pues no està Frasquita.

I hu va deixa[r] di[r] en el poble, sa[p]s? que li faltava una cabra. I entonces una família que vivien en la Plaça ahí Dal[t] pos li va di[r]:

- Tío Pere- perquè a m’auelo li d[e]ien Pere, i li d[e]ien el tio Pere el de Castalla, aquí el cone[i]xien axina.

I li diu:

- Li falta alguna cabra? Li ha desaparegut alguna cabra?

- Sí.- diu.

- Pues es que aquí per ma casa se sent bela[r], se diu bela[r]? bala[r] una cabra i pos a[i]xò es que se haurà colat per el forat e[i]xe- que hahi forats allí en el castell.

I diu:

- Pues quírdela a vore si torna a la veu.

I m’auelo pues a[i]xò va fe[r], la quirdava, s’asomava allí i la quirdava. I la cabra pos al sonido de la veu anava retrocedin[t], anava muntan[t], muntan[t] i la va saca[r], va eixi[r]. I después el auelo pos va tapa[r] allò pa que no se li tornara a cola[r] ninguna a[l]tra i ja, a[i]xò és el relato. A[i]xò, per el carre[r] que ba[i]xa de cal Boix pa ba[i]x, el carre[r] Castell, pos se veu que hahi passadissos de ves a baix a la Plaça ahí Ba[i]x, a la Plaça ahí Dal[t] i venen des del castell claro.

Reproductor MP3