La verge dels lliris

Llegenda

El dia 14 d’agost de 1653, el cura alcoià Benaventura Gerau, va ser contra[c]tat per la villa de Xàtiva pa predicar sobre la asunció de la verge que es patrona d’aquella població. El dia següent pel matí, el mateix dia que tenia que predicar, va amanéixer un panfleto en el que es d[e]ia que la Mare de Déu havia sigut concebida en pecat i que era mare d’un home i no Mare de Déu, que era lo que corria en aquella època pel carrer en la devoció popular. Total, que va agarrar el tal Benaventura Gerau, va agarrar un enfado puff.. va agarrar un enfado i lo que va fer va ser predicar eixe dia sobre la pure[s]a de la Mare de Déu, osea, sobre la Inmaculada concepció en ves de sobre la asunció de la Mare de Déu.

Passat allò ja, va arribar a Alcoi i en companyia d’uns amics cures i de una cantitat de gent de l’oratori on ell perteneixia pues van pujar d’acampà a la Font Roja, i allí resulta que no podia dormir. Es van gitar tots i ell es va quedar resant el rosari. I no li parava un versicul del “Cantar de los cantares” en el que d[e]ia que: “Como lirio entre espinas es la más hermosa de las hijas”. Entonses, una volta, com aquell que diu, en esta cantinela, que la tenia en ment, pues va avistar allà prop a unes 50 passes, va avistar un lliri.  I és va quedar molt asombrat perquè estaven en el mes d’agost, i els lliris, com tolomón sabem, apareixen en el camp sobre el mes de  Març. És va acostar, va agarrar el tallo, va estirar i va eixir el lliri i la cebeta d’on prové el lliri.

Estava pensant allò, i va mirar, i va vore el seu amic Juan Pérez (que també era cura d’Alcoi, uno dels que havia estat a la acampà) que s’havia despertat i havia eixit fora. El va quidar i li va ensenyar lo que havia trobat. Total, que este mirant, va vore a unes passes més allà també un a[l]tre lliri. Va anar, el va agarrar, el va estirar i li se va ocurrir pelar la cebeta. Osea, la cebeta esta recoberta d’unes fulles com si diguérem protectores. I al pelar-la va vore que la cebeta tenia la imatge de la Mare de Déu en: en ulls, en mans, en cara, en nas, boca, tot. Es va quedar asombrat i entonses van pelar el lliri que tenia Benaventura Gerau, i també estava exactament igual. Van quidrar a la gent, van vindre, es van despertat tots, i van dir: això es la Inmaculada concepció. I això era el dia 21 d’agost, del mateix any, de 1653.

A partir d’ahí, la devoció popular (el poble), es va fer acta notarial, ho van dir a l’ajuntament, tot. I uno d’estos lliris va ser enviat a Valencia a l’arzobispat. I d’ahí arranca tota la devoció que any per any, any per any, hasta la actualitat tenim a la Mare de Déu dels Lliris.

Reproductor MP3