| Text: |
Bueno, astò ocurreix en el segle dèsset. Va vindrer un barco genovès, venia fent una ruta que no era per estar aquí en Guardamar i no avançava, se quedar en lo que es la desembocadura del riu i el barco no avançava. El capità volia seguir la seua ruta i no havia manera.
Entonces, la gent des de Guardamar, en la porta de la iglesia, havia un agüelo i un nét.
-Nét: agüelo, mira, per allà hi ha un barco i eixe barco no se meneja.
I clar, tots els veïns es van arremolinar un poc i van anar donant-se compte de que de veritat el barco no se menejava, i era un barco gran.
Total, que va aparèixer el capità genovès, va amb la seua tripulació, va pujar al poble i les va contar que es lo que les estava ocurrint. Que el barco, ell volia ana[r]-se’n, tenia una travessia feta però que de ahí no eixia, perquè no sabia lo que ocurria i que llevava una Mare de Déu, que hi anava destinà[da] a altre poble i ell pensava, tenia eixa sensació de que la Mare de Déu le demanava que se quedara en el poble.
Entonces, claro:
-Capità: vostès volen que jo li’s porte la Mare de Déu aquí al poble de Guardamar?
I entonces, el alcalde i tots li van dir:
-Pues si, anem a vore que es lo que ocurreix.
Baixà tota la població que va po[d]er, a que es la mar, van vore a la Mare de Déu, que és preciosa. Es una imatge que era divina, es divina, la Mare de Déu del Rosari és divina. I de v[e]ritat que té tota la policromia, te les dibuixos que te son d’eixa època italià, que està això constatat de que és aixina.
I quan tot astò ocurreix, porten la Mare de Déu i la van portant p[er] a dalt, p[er] a Guardamar, pugen tots dalt, se despedixen i quan ja baixaven p[er] a baix el alcalde, tota la peregrinació altra volta, baixen p[er] a baix pa despedir a este capità que se tenia que eixir.
Capità: anem a vore com anem a poder fer això, perquè vent no n’hi hai.
I claro pos entonces els barcos anaven a vela. I la sorpresa va ser que el capità va pujar al barco, se intenten arriar les veles i la sorpresa fou que acomencà a bufar un poc de vent, no molt, no era una gran, però que el barco se menejava i entonces caminà, se despedí perquè l’home tenia un altra trajectòria, tenia que anar al seu destí. I la Mare de Déu del Rosari se va quedar en Guardamar, i ací la tenim, la Mare de Déu hasta avui.
|
