El melonar

EL MELONAR

Quan jo era menuda, ens juntàvem per la nit a la llar, i els majors ens contaven històries. Una d’aquestes la vaig a contar ara. “El melonar”.

El iaio Vicent era un mariner que per circunstàncies de la vida va haver de canviar d’ofici i  dedicar-se a treballar la terra. Va plantar a l’hort uns melons d’Alger, que li van eixir molt bons i molt grans. Abans, no s’agafava la fruita d’una vegada, segons anaven madurant les collien per a menjar-se-les o vendre-les. La qüestió és que quan ja començaven a estar bons, i estava a punt de collir-los, es va adonar que cada dia li faltaven uns quants. Va agafar un gran disgust i va decidir que no podia permetre que li furtaren més melons.

Es va fer el recapte i es va enrotllar a la cintura una verga [?] prou llarga. Se’n va anar al camp i vaig quedar amagat. A poqueta nit, va començar escoltar a persones que anaven parlant molt fluixet i escampant-se pel melonar. Quan estaven concentrats per vore quins melons s’enduien, el iaio Vicent va començar a llançar la verga a l’aire i només escoltava:

• Ai!!!Ui!!!

I se’n van anar corrent. A l’endemà estava preocupat per si havia fet molt de mal a algú i va enviar a la seua dona per anar a la panaderia, al mercat...pel passejant pel poble per si escoltava que algú estava malament. No va passar res, però ningú li va furtar més els melons.

Al cap de 30 anys, va coincidir que el iaio Vicent es va trobar amb un home que vivia fora i quasi no el recordava. L’home el va saludar i li va dir:

• Jo sí que me’n recorde de vostè, perquè quan era jove jo vaig anar a furtar-li melons i es va pegar una bona pallissa.

I tots dos van riure recordant la història.

Reproductor MP3