L'encantà

Ací a Guardamar, tenim una llegenda que te el seu origen al segle IV abans de Crist sobre una dama, un bust d’una dama ibèrica. Realment un arqueòleg anomenat Enrique Llobregat la va trobar al 1987 en el Cabezo Lucero, que diem ací a Guardamar. A partir d’ahi (Des d’eixe moment) , de boca en boca, es va convertir en la llegenda que contava que la nit de Sant Joan, hi havia una dama que va caure sobre un encantament, on es convertia en pedra per a tota l’eternitat. Eixa nit, un valent guerrer debia de enfrentar-se (havía d’enfrontar-se) a unes criatures mitològiques que protegien aquesta dama convertida en pedra. Encara ningú havia aconseguit trencar l’encantament i,  hi va haver un guerrer que, cridat per unes muses van guiar-le hasta (Guiar-li fins)  la dama i es va enfrentar (enfrontar)  a grifos, esfinges i bous. Una vez (vegada) va véncer a aquestes criatures, la dama de pedra es va convertir en humana però encara estava presa d’un somni etern. Per a trencar finalment i totalment l’encantament, el guerrer debia (havia d’agafar) agafar a la dama amb els seus braços i baixar-la fins al riu Segura per a mullar els seus peus en el aigua del riu i trencar finalment l’encantament.  Aquesta llegenda en les festes de Guardamar es representa el primer dia de festes, el dia inaugural i es un acte o teatre d’aigua, foc i llum amb un ballet que representen les muses, els animals i l’aigua del riu. Cada any una xiqueta de Guardamar representa aquesta dama i aquesta figura ibèrica de molta antiguitat.

Reproductor MP3