[El gorrionet]

Llegenda 

Transcripció de la llegenda:

Això era, un home molt baixet que vivia en una cova del barri de la Salut de Crevillent, perquè en Crevillent denans la gent vivia en coves. Un dia va posa un cartell en la porta de la cova que dia: aquí viu el Gorrionet, el home més valent de Crevillent. Els soldats del rei van passà[r] per allí i su van xarrà[r] al rei i este se van enfadar perquè ell dia que el home més valent era ell i va dir: -porteu-me el Gorrionet davant de mi que el mataré. El Gorrionet quan se va vore davant del rei se va posa a plorar i li va dir: -Per favó[r], per favó[r], perdona-me la vida. El rei li va dir: -bé, farem una cosa, te posaré una prova i si [a]conseguixes fe[r]-la te salvaré la vi[d]a. Pos t’en tes que anà[r] a la platja del Pinet i contar-me tots els calderets d’aigua que té la mar. El Gorrionet se’n va i comença a contà[r]: -un calderet, dos calderets, tres calderets, quatre calderets i quan anava ja per cinc mil cinc-cents millons de calderets se posa a plorà[r] perquè se dona conte que això es impossible. Passa per la orellà de la mar un mariné[r] i li diu: -bon home, per què plora vostè? -Pos perquè el rei ma manat que conte tots els calderets d’aigua de la mar i això es impossible. Diu: -no bon home, vostè va i quan el rei li pregunte quants calderets d’aigua té la mar li diu: en té cinquanta mil millons de calderets. I si el rei no s’ho creu li contestes: -pos va vostè i els conta. Aixína s’ho diu al rei i el rei se dona conte de que la pres el pèl i diu: això no pot ser, ara te mataré. Gorrionet: -no per favor senyor rei, posa’m una altra prova. I el rei li posa un altra prova. – Ara tens que anà a la muntanya més alta de la Comunitat Valenciana, que és el Penyagolosa i en un cabasset porta-me una flor de totes les espècies que hay en la montanya Penya-Golosa. El Gorrionet se’n va pensant-se que és una prova fàcil, se’n va en el seu cabasset i comença a agarrar una floreta, dos floretes, tres floretes però quan porta ja centenars i centenars de floretes se dona conte de que és impossible i se posa a plorà. I passa per allí un home en un ganao de cabres i li diu: - per què plora vosté? – Perquè el rei m’ha dit que li porte una floreta de totes les espècies que hay aquí en la serra Penyagolosa i això és impossible. –això no és impossible bon home, vostè li porta al rei una culleraeta de mel perquè vostè sap que les abelles van xupant de flo[r] en flo[r] i en una cullereta de mel estan totes les flors i li porta també una rameta de baladre, perquè com el baladre és veninós les abelles no piquen del baladre. Quan torna, se dona conte el rei altra volta que la pres el pel i diu: -esta es la definitiva, ja la última prova i si no te mataré. (Se mos havia olviat dir que el rei estava un poquet sordet). El rei quirda al cuiner i li diu al oio: mire, me prepares hui pa dina[r] una cassola amb cinquanta-cinc gorrionets. I li pregunta al Gorrionet: si vols que te salve la vi[d]a me 

tens que di[r] que tinc hui pa dinà[r]. I el Gorrionet que se veu ja desesperat i veu que d’eixa no pot eixir s’agarra les mans al cap i diu: -ay Gorrionet! als 55 a la cassola ten vas! (perquè el gorrionet tenia 55 anys) i el rei que estava un poquet sordet va entendre que era una cassola amb 55 gorrionets i li va tindre que perdonar la vida. Aixina que, compte comptat per la ximenera s’ha escapat. 

Correcció de la llegenda:

Això era, un home molt baixet que vivia en una cova del barri de la Salut de Crevillent, perquè en Crevillent fa molts anys la gent vivia en coves. Un dia va ficar un cartell en la porta de la cova que deia: aquí viu el Gorrionet, el home més valent de Crevillent. Els soldats del rei van passar per allí i s'ho van dir al rei i este se va enfadar perquè ell deia que el home més valent era ell i va dir: -porteu-me el Gorrionet davant de mi que el mataré. El Gorrionet quan se va veure davant del rei se va posa a plorar i li va dir: -Per favor, per favor, perdona'm la vida. El rei li va dir: -bé, farem una cosa, te posaré una prova i si aconseguixes fer-la te salvaré la vida. Has d'anar  a la platja del Pinet i contar-me tots els cubs d’aigua que té la mar. El Gorrionet se’n va i comença a contar: -un cub, dos cubs, tres cubs, quatre cubs i quan anava ja per cinc mil cinc-cents milions de cubs se posà a plorà[r] perquè s'adonà que això era impossible. De sobte, va passa per la orellà de la mar un marinér i li diu: -bon home, per què plora vostè? -Perquè el rei ma manat que conte tots els cubs d’aigua de la mar i això es impossible. Diu: -no bon home, vostè va i quan el rei li pregunte quants cubs d’aigua té la mar li diu: en té cinquanta mil milions de cubs. I si el rei no s’ho creu li contestes: -va vostè i els conta. Així s’ho va dir al rei i el rei es va adonar  que la pres el pèl i diu: això no pot ser, ara te mataré. Gorrionet: -no per favor senyor rei, posa’m una altra prova. I el rei li posa un altra prova. – Ara tens que anà a la muntanya més alta de la Comunitat Valenciana, que és el Penyagolosa i en un cabasset porta-me una flor de totes les espècies que hi ha en la muntanya Penyagolosa. El Gorrionet se’n va pensant-se que és una prova fàcil, se’n va en el seu cabasset i comença a agafar una floreta, dos floretes, tres floretes però quan porta ja centenars i centenars de floretes es va adonar que és impossible i se posa a plorar. I passa per allí un home en un bestiar de cabres i li diu: - per què plora vosté? – Perquè el rei m’ha dit que li porte una floreta de totes les espècies que hi ha aquí en la serra Penyagolosa i això és impossible. –això no és impossible bon home, vostè li porta al rei una culleraeta de mel perquè vostè sap que les abelles van xuclant de flor en flor i en una cullereta de mel estan totes les flors i li porta també una rameta de baladre, perquè com el baladre és veninós les abelles no piquen del baladre. Quan torna, el rei s'adona  altra volta que la pres el pel i diu: -esta és la definitiva, ja la última prova i si no te mataré. (El rei era un poc sordet) El rei crida al cuiner i li diu l'orella: mire, me prepares hui per dinar una cassola amb cinquanta-cinc gorrionets. I li pregunta al Gorrionet: si vols que te salve la vida me tens que dir que tinc hui per dinar. I el Gorrionet que se veu ja desesperat i veu que d’eixa no pot eixir s’agafa les mans al cap i diu: -ay Gorrionet! als 55 a la cassola ten vas! (perquè el gorrionet tenia 55 anys) i el rei que estava un poquet sordet va entendre que era una cassola amb 55 gorrionets i li va tindre que perdonar la vida. Aixina que, compte comptat per la llar de foc s’ha escapat. 

Reproductor MP3