| Text: |
Explica la llegenda, que el vint-i-quatre de setembre per la festa majo[r] de
Barcelona sempre plou. Llavors, avui [v]os explicaré quina és la raó de que plogui
aque[s]t dia.
4
La patrona de Barcelona antigament era Santa Eulàlia, i per què va ser Santa Eulàlia?
Doncs, explica la història, explica la llegenda que quan van arribar els romans a
Barcelona, doncs el que volien era fer fóra al Cristianisme de la ciutat de Barcelona.
Llavors Santa Eulàlia amb els tretze anys que tenia el que va vole[r] era reivindicar-se
contra aque[s]t pensament i ella era una fanàtica del Cristianisme, llavors lo que era anava
en contra dels romans que hi havia en aquell moment. Llavors, lo que va fer Santa Eulàlia
doncs va alçar-se un dia i va anar al lloc on estaven els alts càrrecs de l’imperi romà i va
parlar amb ells i va dir que volia instaura[r] tot el pensament del Cristianisme que hi havia
en aquell moment. Llavors, lo que van fe[r] els alts càrrecs de l’imperi romà, va ser que
la van agafar un dia, la van empresona[r] i li van dir que li farien aquelles coses que
siguin dolentes per a ella pels tretze anys que tenia; era com una forma de venjança,
llavors, li van tirar pedres, li van tirar pels carrers, o sigui, li van tirar pels carrers amb
pinxos per tot el cos i sobretot, amb una ca[i]xa de vidre, perquè, o sigui, es trencasen els
vidres pel seu cos... i l´última venjança, [...] quan va ser la tretzena vegada, lo que li van
fer és la van fica[r] en una creu, la van crutcifica[r] i la van ficar en forma d’ aspa perquè
el sentit que tenia era com de [...] doncs, de que ella mor i al final han vençut els romans.
Però ella, no es donava per vençuda i la seva força sempre era superior a la d’ells i sempre
intentava estar per [...] d’ells. I el dia que la van crutcifica[r], la van ficar en la creu i
davant de tot el poble de Barcelona, la van començar a fer tortura, la van començar a
matar per així dir-ho però en aquell moment, davant de tot els ulls de Barcelona i ella amb
els pits tallats perquè era una de les venjances que havien fet els romans, doncs va
començar a neva[r], i tot el seu cos va començar a posar-se de colo[r] blanc i va obri[r] la
boca Santa Eulàlia i d’allà va aparèixer un colom blanc. Un colom blanc que va volar cap
al cel amb forma de pau i amb forma de què ella moria amb resignitat i amb molta força.
I llavors, des d’aquell dia Barcelona va nombra[r] com a patrona de la seva ciutat a Santa
Eulàlia.
I, aquesta és la història però no acaba aquí i és que uns anys després, a Barcelona va
comença[r] a produir-se una plaga de llangostas, sobretot per tota Catalunya. Però lo que
diu la història és que al poble barceloní, per traure totes les llangostes de la seva ciutat i,
sobretot, per a què no acabés amb totes les collites que hi havia al seu poble, era
encomanar-se a la Santa Mercè que es deia i sobretot, amb tota la gent que creia en la
Santa Mercè i llavors, aquell dia quan estava la plaga de llangostes a punt d’entrar a
Barcelona, tota aquesta gent que creia en la Santa Mercè, lo que va dir és que si al dia
5
següent s’anaven totes les llangostas, ficarien a la Mercè com un càrrec molt superior a
la ciutat de Barcelona i com una figura molt reivindicativa, i així va ser. Al dia següent,
les plagues de llangostas se’n van anar de la ciutat de Barcelona, i a partir d’aquell dia
van nombra[r] a la Mercè com a patrona oficial de la ciutat de Barcelona i per a[i]xò, la
festa major de Barcelona és per la Mercè, es diu. I clar, però passa una cosa, que la
llegenda diu que el dia de la Mercè, que és el dia vint-i-quatre de setembre sempre plou a
la ciutat de Barcelona i hi ha un motiu de què sempre plogui i és que diuen que Santa
Eulàlia, que en aquell moment va ser nombrada copatrona i una mica amb un càrrec
inferior, doncs sempre plora perquè a ella l’obliden el dia de la festa major i diuen que la
pluja o és motiu de què ella està trista o és motiu de què ella vol venjar a la ciutat de
Barcelona i vol que la gent barcelonina no festegi el dia de la Mercè.
|
