El llop i l'ovella

Fa molts anys, un dia es va trobar el llop que va alça[r]-se pel matí, [i] es va tirar un pet:

• Brruum! -va pensar- Oh, hui es un dia afortunat, perquè com m’he tirat un pet, podré menjar.

Però, perquè este llop era un llop un poquet bacora, i es creia qualsevol cosa. Se va alçar pel matí i se’n va anar a buscar menjar. Es va trobar a una ovelleta que estava en el [...] del seu borreguet, i li va dir:

• Ovelleta, tens que donar-me el teu borreguet que tinc molta fam.

I la ovelleta li va dir:

• Però cóm vaig a donar-te al meu fillet? No te puc donar al meu fillet.

I li va dir:

• Sí, perquè yo tinc fam.

• Però si és molt xicotet- li va dir la ovelleta.- Mira no [...], si t’asperes unes dies, així es farà més gran i tendràs un bon menjar.

Però el llop no estava convençut, i ell per tot i per tot volia menjar-se al borreguet. En dir això, va passar per ahí una gineu, i li va dir:

• Què vos passa? De què parleu?

• Pues que mira, este llop vol menjar-se al meu fillet, i jo li dic que és molt xicotet.

• Clar, si té raó la ovelleta. Si t’asperes quinze dies serà gran. Però mira tinc una idea...

I el llop li va dir:

• Si? Quina idea tens?

• Esta ovella pot dona[r]-te un formatge de més de cent kilos!

• És cert ovelleta?

La ovelleta va mirar al llop i [li] va dir:

• Sí...

• Pues soles tenim que fer una cosa, tu tens que anar esta nit a on te diguem.

• No no, jo vuic el formatge ara mateix.

• No, ara no pot ser. Tens que vindre a la nit a on mosatros te diguem.

• Vinga, bé, aniré a la nit.

I aixina, la gineu va citar a la ovelleta i al llop a les dotze de la nit en la broca de un pou que [hi] havia un poc més lluny. Va arribar la nit, era una nit preciosa, clara i en una Lluna que pareixia un clar lluent. I allí es van [...] primer la gineu en la ovella, i la ovella li va dir:

• Gineu, però si jo no tinc [...] en el formatge. Jo no en tinc [cap] formatge.

• Tu no et preocupes, ara quan vinga el llop jo parlaré.

Al moment, va arribar el llop:

• Ja estic açí, donar-me el formatge!

• Ay, tu no saps llop quin disgust tan gran tenim! Es que [...] i el formatge [se] mos ha caigut dins del pou.

• I ara què farem? Jo tinc molta fam.

• És fàcil, mira-lo, el veus ahí on està?

Era la Lluna, a que sí? Ho hau antés? Era la Lluna que caïa i es reflectia en el pou. Entonces el llop, [...], va dir:

• I ara què faig?

I li va dir:

• És molt fàcil, tu ara et tires dins i l’agafes, te la endús i [...].

• És de veres.

I aquell llop com [que] era tan bacora, això va fer, es va tirar dins del pou, i clar, sols es va trobar aigua, aigua i més aigua. Va desaparèixer el formatge i va desaparèixer el llop. I conte contat, ja s’ha acabat, i per la chimenea s’anà volant.

Reproductor MP3