[La rama seca de l'Alameda]

Llegenda

“Està el paseo en el Ravalet, l’Alameda, en el Ravalet, i està a un costat, pins, i a l’altre, pins. Enfront hay una ermita, i hay una creu davant de la ermita que la enramen tots els anys el dia tres de mayo, que és el dia de la Veracreu. Pos ahí els pins eixos, això fa siglos i siglos que estan plantats, i en hi hay uno al costaet de la ermita, que això fa anys, fa el siglo també, que estava verd però tenia una rama seca pa ca allà dalt, i estava tot verd, i havia una rama seca allà dalt. I uns que volien pujar a tallar-la, i altres que volen pujar a tallar-la, i que no s’atrevien a pujar al pi, perquè ja era molt gran.

 Uno va dir “bueno, pos jo vaig a pujar i la talle”. Va agarrar un [de]astral, va pujar el pi per amunt, per amunt, per amunt, i quan li tira l’[de]astralà p[er]a tallar la rama seca que havia, perquè el pi estava tot verd, només tenia la rama eixa seca, quan li arrea l’[de]astralà, en ves d’arrear-li l’[de]astralà a la rama se la va arrear a la monyiqueta i es va tallar la monyiqueta.”

Reproductor MP3