La rondalla del sapo del Barranc de l'Algoda

Rondalla

En el barranc de l'Algoda n'hi havia un sapo grandot, i estava a la voreta de la bassa que hi havia al mateix barranc. I si s'acostava a la vora del camí i no deixava passar a ningú, el que deixava passar pos li havia de donar menjar sinó, no passava. Llaurador que passava amb el burro poses menjava al burro o si duia un borrego pos se'n menjava al borrego. El sapo era enorme, l'animal havia de menjar i això és lo que menjava. I el tio Jaume, que en Callosa és conegut per el nom del tio Jaume l'Algoda, no sé si va ser perquè va matar al sapo o perquè tenia bon tros de terra en l'Algoda, sempre passava per ell amb el matxo. Tenia un matxo català de eixos grandots, un matxot. I l'home sempre baixà per ell amb el matxo i anava a llaurar, i l'home a la seua, i cada volta que passava per allí el pobre home era víctima. Sempre li tenia quedonar algo. I un dia, l'home ja cansat, el matxo tenia que pujar cap amunt, i l'home cansaet que venia de llaurar i cansat del sapo hasta el gorro. Agarra, i ell para, i diu: si (no) passes el menge, i una bocota que obria el sapo, i el tio Jaume, pensà lo que pensà, diu: Ai! no tinc res ací menjar però en ma casa, en ma casa la meua dona, fa unes coques, i fa uns minxos, i hui és dia de forn, i m'ha dit que tenia que fer una forna(d)a de minxos, i una forna(d)a de coques i quan acabà, en pa profitar ben això, una coca dolça, que no vol el forn tan fort. I tinc que tindre en casa una cosa i per això m'en anat escapat. I el sapo li ho conta a veure si té la boca aigua, li caienunes babes, per ahí tot esxorrant. I el tio fent-li babes i ell, què bo! Jo em menge un minxo sencer i darrer un tros de coca, tu en vols? I lo va pintar tan bonico, que el sapo diu: Ai! posbé, però si no m'hu dónes, sabies, que em menjaré a tu i al matxo. A la pos more, com tenia que pujar al matxo el sapo, si això estava tot esclafollat de lo grandíssim que era. Tirà a menejar-se i no n'hi havia manera de menejar-lo i el tio Jaume diu pos mira jo posaré al matxo así baix del marge, i tu fas planet, i com este matxo és un matxo català, puges i et duc al poble. Ai!, el sapo tenia la gola com una calça i allà que va el sapot(a)svarant-se per ací, esvarant-se per allà, tira a pujar d'amunt del matxo i això no hi havia manera d'aguantalo. Encara no lo havia pujat i ja s'havia esgolat. -Ja està, ja ho tenim clar, vaig i tinc dos bagues ahí i jo et nigue nigat, i voràstu com no caus! Claro! el sapoentre que: m'esvare , que caic, que no puc pujar, que sí que puc, que puge, i que el desnugue. Però el tio Jaume s'ho va apanyar d'una manera que en vez d'enugarlo al matxo, l'(e)nuga al garrofer, i anava al alçar-ho per a que contara que s'esverava i hace: Ai! m'esvare, apreta més fort. I el tioJaume posa la mà i enganxa la baga al matxo i Arre matxo!, i allà que va el sapo i l'amaga tota esclafat, de(i)xa al sapo per tots els puestos, i quan ja estava tot esclaforrat  diu: Ala! Així et passa això per ser beaucoup golós i mala persona, ahí t'has quedat asclafat com un sapo. El tio Jaume se'n va a casa i es va acabar el tormento del sapo del barranc de l'Algoda.

Reproductor MP3