"No és el mateix turisme que immigració"

(minut 8:29)

-       “Vosté anirà al cel, serà una cosa rara però vostè serà l’únic alacantí que habra

allí. No coneixerà a ningú”.

-       “Bueno pues, vaig al cel”.

Total que la persona pues arriba un moment que li donen les claus.

-       “Puja vostè al cel i que tinga una vida plàcida y còmoda”.

I ja l´home diu bueno pues la que he tingut sempre. Era una persona que no [...] he tingut una vida molt plàcida, molt còmoda, no he fet res,,, total que l’home se’n va al cel. Se tira allí, proba, està en el cel una setmana, dos setmanes o més. Però, llega un momento que l’home ja comença ja a avorrir-se un poquet no?. Està en el cel i el veu tots els divendres que ahí en un cantonet havia com una agencia de viatges en el cel y anava molta gent. I els divendres eixia de allí un autobús i anava molta gent. I el anava el diumenge per la nit i es veia que regressaven, tornaven i tornaven de festa osea, tornaven amb el collar hawaiano anaven tots ahí contents feliços y tots quedaven p[er] al divendres següent.

El home diu:

-       “Xé”

Pues i torna el següent divendres i veu que se’n van otra volta de excursió i se´n van tots otra volta. I torna el diumenge per la nit i veu que tornen tots, i tots contents i tots tal i tots feliços abraçant-se allí. “Què be que me l´ho passat allí” comentava. “Què marxa hem tingut”. “Què be que ho passem aquí”. “Quina sort hem tingut aquí en el cel”. Perquè fixat la marxa que ni ha.

I el home estava allí i veu una setmana, dos setmanes, tres setmanes i la gent sempre anant-se de cap de setmana i el home ja digo:

-       Xé jo estic aquí. Jo la veritat que me portat tan be en esta vida però me he aburrit tant també de ser tan bo. Ha sigut una vida molt aburrida i es que aquí en el cel me estinc aburrint més encara que en la terra. I jo digo [...]  Vaig a preguntar ahí a la oficina, vaig a preguntar a la oficina a vore que em diuen si me puc apuntar ahí.

I el home entra i diu:

-       Escolta veu molta gent i jo me volia preguntar por lo menos informar-me si pot ser “eh” si pot ser “el home tan bona persona” si pot ser informar-me de que lo que passa “no”. Esta gent que be tan contenta i jo estic aquí una miqueta soles, no conec a ningú no hi ha ningun d’Alacant que puga parlar del Hèrcules ni de Fogueres ni de res i volia informar-me.

I el informer diu:

-        “Mire son viatges que fem de cap de setmana, eixim el divendres i tornem el diumenge per la nit”.

-       “I a on van”.

-        Dice “anem al infern”.

-       Diu, “com al infern”.

-       Si, si al infern. Anem al infern allí, son excursions que fem, les que estan en el cel tenen la ventaja de poder baixar al infern totes les setmanes i es com un viatge de vacances de [...]allí ni ha molta marxa.

Reproductor MP3