El Pollastre

Rondalla

Vet aquí una vegada un pollastre molt presumit ell, vestit amb les seves millors gales perquè anava al casament del seu germanet, eixerit, tot caminant i caminant, de sobte, s´atura. Molt sorprès s´ajup i veu un gra de blat sobre una caca; se´l queda miran tot pensatiu i es diu, “què faig?, me´l meno o no me´l menjo, avia´m!, si me´l menjo , m´embrutaré el bec, i si no me´l menjo potser patiré gana, mmm”, i se´l va menjar. Per suposat el bec li va quedar brut de caca, però va seguir caminant i pensava en com podria fer per netejar-se el bec. Més endavant, a la vorera del camí, veu una malva, -        Hola!, bon dia senyora Malva, si us plau, podrieu netejar- me´l bec que vaig al casament del meu germanet?. La malva li contesta: -        Oh no, jo no faig aquestes coses. Cap per avall, continua caminant tot seriós, i més endavant, pasturant havia una ovella, tot seguit li diu: -        Senyora Ovella, mengeu-se la malva que no ha volgut netejar-me el meu bec i vaig al casament del meu germanet. Qualcosa (??) l´ovella li contesta: -        No, jo no faig aquestes coses. Ensopit segueix caminant fins a trobar un llop. -        Oh, senyor llop!, mengeu-se l´ovella, que no ha volgut menjar (se) la malva, i ella no ha volgut netejar el meu bec i vaig al casament del meu germanet. -        No, no, jo no faig aquestes coses, li diu en llop. Desfavorit, conseqüència de tots els nos, segueix caminat, i caminant, aquesta vegada troba un pal, -        Bon dia senyor Pal!, li demano que pegueu en llop, que no ha volgut menjar l´ovella, ella no ha volgut menjar la malva i la malva no ha volgut netejar el meu bec que vaig al casament del meu germanet. Tot sorprès el pal li diu, -        No, no, jo no faig aquestes coses. Cada vegada més allunyat del seu propòsit, i una mica desmoralitzat, el pollastre, segueix caminant i caminant fins arribar a un avall, on hi havia un gran foc. -        Hola senyor foc!, bon dia, si us plau, demano que cremeu al pal, ell no ha volgut pegar al llop, el llop no ha volgut menjar (se) l´ovella, ella no ha volgut menjar(se) la malva, i la malva no ha volgut netejar el meu bec que vaig al casament del meu germanet. Dues vegades li diu el foc: -        Jo no faig aquestes coses. De manera que el pollastre, tot decebut, segueix el seu camí. Fins i tot una mica cansat. Camí amunt arriba a un cim, des de on veu un riu, ràpidament se li acosta i li diu: -        Bon dia senyor riu, si us plau, apagueu el foc, ell no ha volgut cremar el pal, el pal no ha volgut pegar al llop, el llop no ha volgut menjar (se) l´ovella, l´ ovella no ha volgut menjar (se), la malva no ha volgut netejar-me el meu bec i vaig al casament del meu germanet. El riu sorprès amb el que li deia el pollastre li fa aquesta reflexió: -        Caram!, netejeuse´l vos el bec!, i així va ser, el pollastre es va netejar el seu bec i va poguer (??) anar al casament del seu germanet.   Aquest conte s´acava així, estimats nens i nenes, cal ser suficients i no demanar amb els altres allò que pode´m fer nosaltres.

Reproductor MP3