«[La Delicà de Gandia]».

·         Bon dia, soc Claudia Marco i estic amb la meua mare Clemen. On vaig nàixer?

o   A Alacant.

·         I actualment, on vius?

o   Ara, visc en la Platja de Sant Joan però casi tota la meua família viu en Sant Vicent del Raspeig.

·         Bé, i si m’hagueres de comptar qualsevol cosa de quan eres petita, que em diries?

o   Doncs, de xicoteta sempre em deien, els meus pares, que paresia la delica[d]a de Gandia, en concret, la meua mare.

·         La delica[d]a de Gandia i açò que significa?

o   Això sempre em preguntava jo. I un dia li vaig dir a la meua mare, quan ja era adolescent, i li vaig preguntar, mare per què quan era xicoteta sempre em diu deixe la delica[d]a de Gandia? I ella em va comptar la llegenda, que era que una donzella va sortir a fer una passejada per els jardins del palau i li va caurer una flor de gessamí i el va matar, i clar tots es preguntaven, però, per una flor? I en realitat lo que le havia caigut havia sigut una roca molt gran i es lo que le havia matat. Aleshores, jo quan era xicoteta sempre anava plorant, amb la boca oberta i queixant-me per res i per això em deien a mi la delica[d]a de Gandia, perquè sempre estava plorant. I açò es la leyenda. Si vols que te conte alguna cosa més pregunta’m.

·         No, gràcies. Això és tot.

Reproductor MP3