Marieta i el mort

Rondalla

                Era un matrimoni que vivia en Crevillent i tenia una filla que se quirdava, s’anomenava Marieta (crec recordar). I este matrimoni, la chiquilla li havia eixit un poc aixina extravertida i li van dir un dia que no sabien què fer de dinar i li digueren de anar a fer un recao. Li digueren de anar a comprar unes entranyes a la carnisseria. I la chiquilla pos pillà i no va fer cas, se’n anigué i quant estava de camí a la carnisseria pos vegué a[l]s seus amiguets, que estaven ju[g]ant al carrer i se quedà allí en ellos i se va olvidar completament de lo que els pares es havien acomanat. Entonses ella pillà i se quedà allí a ju[g]ar.  Quan ja pasà un rato, se donà compte (li vingué al cap segurament) que tenia que fer el encàrrec que els pares l’havien dit. Pues al vindre-li al cap se deixà la juesca i se’n anigué a la carnisseria. Quant arribà a la carnisseria se donà compte que la carnisseria estava ja tancà i per el camí vegué un cotxe fúnebre. I pensà lo que pensà i se’n anigué darrere del cotxe fúnebre al cementeri. Jo no se[c] en eixe cap què entraria que ella pensà: pos e[l]s entranyes e[l]s agafe del mort, i se’n anigué pues al cementeri. I claro, anava tot[a] els familiars al cementeri, i quan[t] arriva allí al cementeri pillà i el enterrador digué que no era moment d’enterrar i que anava a fer-ho a la esprà. Pos ella pensà, pos millor, ara se’n va tot el món, jo me quede[c] aquí soles i faig la empastrà. En fin, que agarrà e[l]s entranyes i se’n anigué a casa. Se’n anigué a casa, li donà e[l]s entranyes a[l]s pares i la mare se posà a fer el dinar. I quan[t] era l’hora de dinar li va dir:

- Marieta, vinga, que anem a menjar.

I la Marieta diu:

- Jo ara no tinc fam.

Perquè sabia la empastrà que havia fet, la Marieta. Entonses a la nit quan ja estaven a punt de anasen a dormir, els pares se coneix que en la casa ella dormia en la part de dalt i e[l]s pares en la part de baix. Quan ja estaven a punt de quedasen dormint, ella sentia una veu que li dia:

- Marieta, estic en el primer escaló i vaig a per tu!

I la Marieta estava... que eixa veu no la reconeixia, no era ni de la mare ni del pare. Al momentet:

- Marieta, estic en el tercer escaló i vaig a per tu!

I la Marieta cada volta estava més asustà. I al moment digué:

- Marieta, ja estic aquí, ja he vingut a per tu!

I des de eixe moment, ja no se va saber res de Marieta, ahí s’acavà la Marieta.

Reproductor MP3