[El jove que volia córrer molt i fer fortuna]
Identificador: | anaarrarte |
Títol: | [El jove que volia córrer molt i fer fortuna] |
Tipus: | |
Recol·lector: | Ana Arrarte Zalve |
Informant: | Isabel |
Edat informant: | 40 |
Localitat: | |
Data enregistrament: | |
Extensió: | |
Text: | “El jove que volia córrer molt i fer fortuna”.
Hola, vaig a contar-os aquesta rondalla de un jovenet. S’anomena volia córrer molt i fer fortuna. Això diu que era un jove que li va demanar a sa mare un pollet amb intenció d’anar-se pel món a fer fortuna. La seua mare li’l donà i se’n va anar camí avall. A poqueta nit vellé una casa de l’horta i entrà.
-Bona Nit! No farien el favor de deixar-me quedar ací, que m’han fet de nit, que s’ha fet de nit i no sé on anar? -Bé, entra, passa. - I el pollet que duc, on el deixe? -Tira’l al galliner que allí hi ha gallines.
I això ho va fer, però com que les gallines s’alcen de bon matí, a picotades van matar el pollet. Quan s’alçar de dormir, entrà al galliner i se’l troba mort.
-Què li pareix? M’han volat el pollet. Ara, quina fortuna faré jo? Faran el favor de donar-me una gallina? Jo d’ací no m’en vaig si no em donen una gallina.
Li donarem la gallina, li donaren la gallina i s’en va anar. I camina que caminaràs tira que t’en vas se li torna a fer de nit. Tornà a entrar a un altra casa.
-No e[m] farien el favor de deixar-me passar la nit ací? -Bé, passa, el deixem. -Mire, també duc una gallineta, pàsseme-la al galliner que no es gele. -Mosaltros no tenim gallines, mosaltros tenim porcs. -Bé, tire-la allí i en qualsevol racó que passe la nit.
A l’endemà, quan va entrar al galliner, vellé que els porcs li havien matat la gallina.
-Escolte, i la gallina? Mire, nome[s] han quedat les plomes. Ja faran el favor de donar-me un porc. -Com que un porc? -Mire, jo d’ací no m’en vaig sense res. Quina fortuna vaig a fer jo?
Li donaren el porc i se va anar. Se li tornà a fer nit i tocà a una altra casa.
-Farien el favor de deixar-me passar la nit ací? Duc un porquet. -Vinga, deixe’l al corral encara que nosaltres som, no tenim només que bous.
I com ja es pensem, els bous topant-se i barajant-se mataren el porquet. A l’endemà matí[?], diu:
-Escolte, m’han matat el porquet. M’haurà de donar un bou. -Com que un bou? -Un bou m’ha de donar, que ha volat un porc. Jo eixí de casa fer fortuna, i a quinafortuna vaig a fer ara jo sense res?
Li donaren un bou i s’en va anar. Passà per un bancal on hi havia un home llaurant amb un burret i le digué:
-Què li passa?
I diu:
-Ací estic, topan amb una penya i el burret no en pot arrancar. -Vol que lliguem el bou a vore si es pot? -Vinga, lliguem-lo. Ho faren.
El bou es pentà fort i tragueren un bagul ple de monedes d’or [?]. Els dos estaven devanits, els van repartir les monedes i el jove que volia fer fortuna s’en va anar a casa amb un bou i una bona bossa de monedes d’or. Sense haver eixit del seu poble.
I conte contat, aquest conte del jove ric s’ha acabat i per la ximenea s’en va al terrat.
|
Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla |