Canpop banner
    • Inici  ›
    • Cercar  ›
    • [El jove que volia córrer molt i fer fortuna]


    [El jove que volia córrer molt i fer fortuna]

    Identificador: anaarrarte
    Títol: [El jove que volia córrer molt i fer fortuna]
    Tipus:
    Recol·lector: Ana Arrarte Zalve
    Informant: Isabel
    Edat informant: 40
    Localitat:
    Data enregistrament:
    Extensió:
    Text:

    “El jove que volia córrer molt i fer fortuna”.

     

    Hola, vaig a contar-os aquesta rondalla de un jovenet. S’anomena volia córrer molt i fer fortuna. Això diu que era un jove que li va demanar a sa mare un pollet amb intenció d’anar-se pel món a fer fortuna. La seua mare li’l donà i se’n va anar camí avall. A poqueta nit vellé una casa de l’horta i entrà. 

     

    -Bona Nit! No farien el favor de deixar-me quedar ací, que m’han fet de nit, que s’ha fet de nit i no sé on anar?

    -Bé, entra, passa.

    - I el pollet que duc, on el deixe?

    -Tira’l al galliner que allí hi ha gallines.

     

    I això ho va fer, però com que les gallines s’alcen de bon matí, a picotades van matar el pollet. Quan s’alçade dormir, entrà al galliner i se’l troba mort.

     

    -Què li pareix? M’han volat el pollet. Ara, quina fortuna faré jo? Faran el favor de donar-me una gallina? Jo d’ací no m’en vaig si no em donen una gallina.

     

    Li donarem la gallina, li donaren la gallina i s’en va anar. I camina que caminaràs tira que t’en vas se li torna a fer de nit. Tornà a entrar a un altra casa.

     

    -No e[m] farien el favor de deixar-me passar la nit ací?

    -Bé, passa, el deixem.

    -Mire, també duc una gallineta, pàsseme-la al galliner que no es gele.

    -Mosaltros no tenim gallines, mosaltros tenim porcs.

    -Bé, tire-la allí i en qualsevol racó que passe la nit.

      

    A l’endemà, quan va entrar al galliner, vellé que els porcs li havien matat la gallina.

     

    -Escolte, i la gallina? Mire, nome[s] han quedat les plomes. Ja faran el favor de donar-me un porc.

    -Com que un porc?

    -Mire, jo d’ací no m’en vaig sense res. Quina fortuna vaig a fer jo?

     

    Li donaren el porc i se va anar. Se li tornà a fer nit i tocà a una altra casa.

     

    -Farien el favor de deixar-me passar la nit ací? Duc un porquet.

    -Vinga, deixe’l al corral encara que nosaltres som, no tenim només que bous.

     

    I com ja es pensem, els bous topant-se i barajant-se mataren el porquet. A l’endemà matí[?], diu:

     

    -Escolte, m’han matat el porquet. M’haurà de donar un bou.

    -Com que un bou?

    -Un bou m’ha de donar, que ha volat un porc. Jo eixí de casa fer fortuna, i a quinafortuna vaig a fer ara jo sense res?

     

    Li donaren un bou i s’en va anar. Passà per un bancal on hi havia un home llaurant amb un burret i le digué:

     

    -Què li passa?

     

    I diu:

     

    -Ací estic, topan amb una penya i el burret no en pot arrancar. 

    -Vol que lliguem el bou a vore si es pot?

    -Vinga, lliguem-lo. Ho faren.

      

    El bou es pentà fort i tragueren un bagul ple de monedes d’or [?]. Els dos estaven devanits, els van repartir les monedes i el jove que volia fer fortuna s’en va anar a casa amb un bou i una bona bossa de monedes d’or. Sense haver eixit del seu poble.

     

    I conte contat, aquest conte del jove ric s’ha acabat i per la ximenea s’en va al terrat.

     

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es