[La llegenda del Culebron]

Conta la llegenda que, en la pedania del Culebron, hi havia un pastor anomenat “Tío Vidal” que vivia del seu rebany de cabres i ovelles. Una nit cualquiera, llevava el seu rebany a la pila per a que begueren aigua i, com era precavit, plenava la pila per al dia següent. 

Quan al dia següent va anar, va vore que no hi havia aigua i aixina durant varios dies hasta que un dia va pensar en fer un amagatall per a vore qui era el graciós o graciosa que li furtava el aigua. 

Fent guàrdia eixa nit, va vore que allí no es arrimava ningú. I ja quan es disposava [a] anar-se’n a dormir, va sentir un soroll que venia de la vinya i, cada volto, el soroll es arrimava més. Quan de sobte es va asomar, va vore que era una culebra molt gran, es va asustar i es va anar cap al poble cridant:

-      Mare de déu quin culebron!

Va quirdar als seus veïns dient-li que [hi] havia una culebra molt gran, d’uns vint metros, en uns ulls molt grans i que l´ajudaren a matar-la. Els seus veïns van agarrar les pistoles i lo que tenien a mà i van anar cap a la pila per a matar al bicho. Quan van arribar, van vore que no [hi] havia res i aixina van fer guàrdia durant prou dies per a vore si es apropava, però allí no es apropava ningú. I al final, els veïns van pensar que el “Tío Vidal” li donava a la beguda, perquè allí no apareixia res, i es va quedar la llegenda ahí, en que no saben si és realitat o mentira. A més, el nom de la pedania del Culebron ve de la frase que va dir el “TíoVidal” de “mare de déu quin Culebron!” respecte a la culebra que se suposa que va vore en la vinya.          

Reproductor MP3