«[Tereseta la boja]»

Llegenda urbana

A Tereseta la loca no la vaig conèixer, però conec com va ser la seua vida [pels] comentaris de les dones majors com maguela i ma mare. Va nàixer a l’any 1900, però son pare i sa mare van morir molt jóvens. Els seus germans van fer la seua vida i ella es va quedar soles. Diuen que va haver-hi un bombardeig a la ciutat i les explosions i els sorolls tan fo[rts] que això produïa li va ocasionar unes seqüeles que li van trastocar el cap.

Com era pobre, no tenia casa [i] l’únic que feia era passejar-se per la ciutat agarrant tot allò que la gent li donava, com menjar, roba... Era molt coneguda a la ciutat perquè vestia molt extravagant i la gent la criticava en aquell moment perquè no entenien que la pobra dona es posava  tot allò que la gent no volia i li donaven. Si no tens diners, veus en bons ulls tot allò que et donen, encara que siga molt lleig. Sempre que passejava agarrava flors i se les posava al cap, i es maquillava amb carbó. Per tot això, estava en boca de tots els alcoians i hui en dia, quan vas vestida d’una forma estrafolària o que s’ix de la normalitat [se] sol dir “vas com Tereseta la loca”.

Per a[l]tra banda, els xiquets la perseguien fins a arribar a un descampat on Tereseta i els xiquets s’assentaven i aquesta els explicava tot allò que li preguntaven. No tenia pèls en la llengua i els contava les coses com eren. Es diu, que els ensenyava classes d’anatomia femenina i els ensenyava les cuixes. Tot això, en aquell[s] moment, no estava ben vist, però si haguera passat en aquest segle ja no es voria igual, perquè ara la gent vestís de moltes formes, és [a] dir, alguns van molt moderns, altres són hippies, roquers... ara hi ha molta varietat i no seria el centre d’atenció. A més a més, l[a]’educació d’ara no és la mateixa que en el segle passat, per això els temes de la sexualitat, l’aparell reproductor i tot això que Teresa els [a]nsenyava, estaria ben vist.

Es diu que en [e]ixes classes que es fe[i]en en la naturalesa, estava Ovidi Montllor. Ell t[i]ndria deu anys quan Teresa va morir, però diuen que la va voler tant que li va fer una cançó. Per això ara diuen, que el destí els ha unit una altra volta, perquè ara estan junts al cementeri, però en realitat va ser una casualitat, perquè a ella la van clavar en una fossa comuna, i al fer les obres al cementeri i remodelacions, al final va parar al costat d’Ovidi.

Sé que al principi la van soterrar amb el nom de Teresa no més, i no entenc com és possible que ningú coneguera els seus cognoms perquè si tot[s] la coneixien i tots parlaven d’ella... no [e]ntenc com li van posar els cognoms fa no res, per dir-ho d’alguna manera. A més a més, com és [l]lògic no va pagar el seu soterrament perquè era pobre i vivia gràcies a uns coneguts d’Alcoi que li van deixar viure en un barracó prop de Cocentaina. Però jo crec que això queda passat perquè gràcies a ella Ovidi va fer una cançó, molta gent d’Alcoi [e]ncara parla d’ella i a més a més ix en un llibre de la ciutat on apareix molta gent molt coneguda d’ací[?].

Reproductor MP3