La llegenda del Puig Campana

Sara, mira vaig  a contar-te una història de quan jo era xicoteta no ni havia tant de joguet com ara, entonces monanaven a ca una amiga a La Nucia i sabuela sempre nos contava històries , històries molt xules, molt boniques , però una d’ells me va quedar gravà[da] perquè està… té que vore en el entorn en el que vivim mosatros, i és la què es refer[e]ix al’illeta de Benidor[m] i al Puigcampana.

Començe i te la conte a vore si t’agrà[da] .

Mira, fa un muntó d’anys vivia un gegant en una cabanya als peus del Puig Campana, era un home solitari, no tenia més companyia que els animals que vivien a la serra. En els dies de calor, era la única cosa que fe[i]a era baixar a Benidor[m], a la mar, a banyar-se, eren els únics dies que deixava la montanya, però conforme anaven passant els anys, Roldan (que no t’eua [t’ho havia]dit eixe era el seu nom) es trobava més a soles i trist. Un dia mentres caminava [...]a la mar a banya[r]-se, va trobar a una xica molt guapa, pareixia una princesa, aixina com a tu. Ella estava jogant en el aigua , el va mirar amb curiositat , però sense… asusta[r]-se, sense...por, i li va oferir un botilló d’aigua,

-       diu: Te’s [tens] set?

-       I ell li va dir, la va mirar i li, i va beure, i i va dir: gràcies!

quedant enamorat de la jove, des d’aquell dia els dos vivien junts i molt feliços, però un dia la jove li diu al Roldan:

-       Pots anar a omplir el botilló d’aigua, al Riu Algar com sempre?

Entonces Roldan  li va dir, diu:

-       si, dona’m , jo en un moment , en dos sancaes em pose al Riu Algar i et duc l’aigua fresqueta.

Quan va arribar al riu, anava xiulant, anava cantant, anava molt feliç, però a la tornà, derrepent va vore a un auelo, a un home major que el mirava a la cara, ell no li veia la cara. Entonces el home li va dir quant acabe el dia i la llum del sol s’apague , diu, el amor de la teua vida, morirà.

Roldan es va quedar aixina petrificat uns segons, no sabia que fer , no sabia …, però dins d’ell sabia que aquell home estava dient-li la veritat. Va començar a córrer per a arribar al Puig Campana contantes.

La jove estava efectivament molt malalta. Roldan, impotent, dins de la seua, desgràcia, veia com el sol s’apagava  i que no podia fer res per la jove. Entonces [...] de dolor va començar a pujar corrent al pico del Puig Campana i li va pegar tal patà que va trencar un tros de pedra pa que li passara l'últim raig de sol a la seua amada, això va ser res, dos segons. Eixa pedra va caure rodant per tota la ladera del Puig Campana i va anar a caure dins de la platja, i és lo que hui en dia coneixem com l’illeta de Benidor[m].

Jo espere que t’haja agradat. 

Reproductor MP3