Canpop banner
    • Inici  ›
    • Cercar  ›
    • La llegenda dels Sants Patrons d'Elda


    La llegenda dels Sants Patrons d'Elda

    Identificador: mariajosep
    Títol: La llegenda dels Sants Patrons d'Elda
    Tipus:

      Llegenda

     

     

    Recol·lector: María José Piqueres Payá
    Informant: Francisco Rodríguez Manzaneque
    Edat informant: 74
    Localitat: Elda
    Data enregistrament: 2 /5/ 2019
    Extensió:
    Text:

            Des de molt xiquetet la meua iaia i jo anàvem a les festes majors d’Elda. Jo sempre em vaig  preguntar perquè ixien un vaixell i unes caixes en la professó [?]. Un dia la meua iaia em va explicar una història molt interessant, que és el que vaig a contar-te jo ara. Encara que ningú sabia exactament la verdadera història, a Elda sempre havian dit que les imatges van vindre pel mar. Segons comptaven la majoria dels habitants del poble, allà per el 1604 el comte d’Elda, Antoni Coloma,  passava els seus últims dies a Serdenya on havia sigut anomenat virrei.

     

            I de repent, van aparèixer dos joves pelegrins que li van demanar si podia transportar dos caixes al port d’Alacant. El comte d’Elda va acceptar aquest tracte i les dos caixes van ser transportades des de Serdenya a Alacant. Però, el més estrany d’aquesta història és que els pelegrins van desaparèixer misteriosament. Quan van arribar al port d’Alacant, el comte d’Elda va llegir unes inscripcions escrites en les tapes de les caixes, però estaven molt difoses i no sabia si posaven “Per a Elda” o “Per a Novelda”. Intrigat pel contingut de les caixes, va obrir-les i va contemplar una imatge d’una Verge amb un xiquet en les seues mans i un Crist crucificat.

     

          Entonces, com no sabien a on estaven dirigides les caixes, al retorn quan van arribar a l’encreuament de les poblacions de Novelda i Elda van decidir fer un arreglo. Els van tapar els ulls als bous que transportaven el carro que portava les caixes. I  en un principi els bous que estaven molt nerviosos no sabien que fer, però després van caminar cap a Elda. No sabem si va ser el destí, però els habitants del poble es van posar molt alegres per l’arribada de les imatges, ja que com tots els pobles d’aquella època passaven pels moments de malalties a causa de les epidèmies i van encomanar les seues vides a la Verge i al Crist que portaven les caixes. Una història molt bonica que m’ha agradat molt contar-te i com dic molt interessant que em va contar la meua iaia.  

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es