Sóc per a Elx

És la llegenda de la Mare de Déu de la Assumpció. La va trobar un guardacostas anomenat Francesc Cantó a la costa del Tamarit. Ell va vore un caixó de fusta i s´ha va adonar[-se]  de que posava “Sóc per a Elx”. Quan el va obrir va veure que allí estava la mare de Déu. A més a més, un pergamí que era el text i la música del Misteri d’Elx. Bé, quan Cantó va vore això va anar corrent amb el seu cavall fins a Elx. Va anar a l’ajuntament per a dir quin havia sigut el seu descobriment i des de l’ajuntament van cridar a tots el ciutatans d’Elx perquè foren al Tamarit a arreplegar a la Mare de Déu. Quan arribaren, van vore que també hi havien allí persones del poble de Santa Pola i del poble d’Alacant que volien llevar-se la verge. Aleshores, el que van fer és que com van ser dos bous els que van tirar del caixó que portava a la Mare de Déu, van ser els bous quin van deixidir el camí que tenien que agafar.

Els van posar en un camí que tenia tres bifurcacions. Una cap a Elx, otra cap a Santa Pola i otra cap a Alacant. Els bous van escollir el camí d’Elx. Eixa és la història, per això tots els anys, el 28 de desembre i el 29 de desembre es celebra la festa de Cantó i en agost el Misteri d’Elx.  

Reproductor MP3