Llegenda "L'Encantà"

Llegenda

Bé, aquesta història va passar al segle XIX durant les festes patronals, que com ja saps són al final del mes de juny. Aquell any, quan es van reunir els veïns, un home anomenat Joan es va decidir per pujar al Cabezo Soler, per si no ho saps, el Cabezo Soler és un mont amb forma redondeada que n’hi ha a Rojals, es veu des de el poble.

A tot el món va arribar la notícia, pensaven que estava boig, ja que coneixien la història al voltant del Cabezo Soler:

La història deia que en durant l’època dels moros s’alçava un castell pel Cabezo Soler, en ell vivia un terratenient temut pels cristians, ja que posseïa poders màgics. Al seu castell també vivia la seua bellíssima filla, la qual tenia ja atorgat el matrimoni amb un poderós Emir. Aquesta tenia un romanç amb el qual es va escapar un vint-i-tres de juny a la nit, però van ser vists per un guardià i son pare li va fer una maldició sumergint-la en aquell mont fins que algun desencantador fora valent per romper aquell malefici. 

Aquella nit Joan va agitar el poble i va començar a caminar buscant a la donzella muntat al seu cavall. Quan va arribar al Cabezo Soler, de les entranyes sortiren tres cintes de vius colors que eren blau, roig i verd.

Al poble no es va saber res de Joan i al dia següent familiars i amics anaren a buscar-lo al monte. El van trobar prop del camí del riu Segura amb la roba trencada i tot el cos ple de sang. La resta de la història es sap perquè Joan mentres estava recuperant-se de aquella nit parlava en somnis i contava el que havia passat durant la nit del vint-i-tres de juny.

Quan va tirar de una de les cintes que li van aparèixer, es va encontrar davant de les portes de un castell que s’obrien, apareixent-se una meravellosa jove que li va preguntar si era el valent cavaller que anava salvar-la. Li va demanar una prova per conquerir-la, baixar-la en braços fins a mullar el peus a les aigües del riu.

Pel camí, van aparèixer serps, monstruoses aranyes, el camí cap avall discorria per arços dificultant més el camí... però quan estava a punt d’arribar el camp es va omplir de rugits, de besties feroces, queien grans pedres i Joan no va poder conseguir l’objectiu.

Quan Joan es va despertar va escoltar una veu femenina que li deia:
Maleït sigues..., maleït! Moriràs amb la llengua fora...!

Reproductor MP3