[Jaime Alfonso i Juan, el bandoler més important de Crevillent]

Llegenda sobre un persontge

Bueno una dels llegendes més atractives i més importants que per la zona de Crevillent, la Serra de Crevillent, Callosa, inclús Callosa no sé, però... la part nord de Crevillent i la Serra de la Pila, de Abanilla i de la Serra del Carche, pues se va donar con este, me referisc a un personatge que va nàixer sobre 1800, i li dien, Jaume, Jaime Alfonso i Juan, alias “el barbudo”. Este personatge va nàixer en Crevillent, fill d’un senyor que tenia un gana[d]o de cabres que li apodaven “el pelut”, i efectivament en Crevillent hay un carrer que se diu “Calle pelut (o peludo)” per deferència [?] al personatge este, al pare de Jaime Alfonso Juan. Jaime Alfonso Juan, pues desde[?], era un personatge incult, no sabia llegir ni, efectivament, ni escriure.

A la edad de catorze anys, el van posar de guarda en una vinya en Catral. Allí en Catral havia un personatge molt bravo, molt tirat pa[ra] avant, que li dien... li dien Juan, Juan també!, i van a un marquinet [?] a roba[r]-li reím de la vinya que Jaime estava guardant. Al descrubrirlo, Jaime li va dir que se desara lo que estava fent i que se’n anara a sa casa. Este personatge va dir, -no, he vingut a robar-te, i te robaré!-. Se van enxarxar [?] a navajades o a evinyeta[d]es [?], i una dels llances que va pegar Jaime, pues va matar al personatge este, a Juan. Jaime, va tenir que fugir sense donar parestre [?] de res i se va refugiar en la Serra de Crevillent. La Serra de Crevillent en aquella època estava transit[d]a per una sèrie de bandolers que es dien “Els Mojiques”. Se va unir al grupo dels Mojiques, i ja pues pràcticament el seu, la seua vida va ser dependre del bandolerisme, assaltava carabanes de personatges, per què entonces al no haver mitjos de locomoció mecànics, pues eren per cavalleries, i els diligències que anaven de Murcia a Novelda, pues passaven por Crevillent, i en el paratge de la Garganta de Crevillent és on més atracs va fer. Allí va robar pues a déu i a sa mare. Tots els comerciants que anaven de Murcia a Madrid,  pues passaven por este estret, el estret de la Garganta, i allí efectivament pues feia seues techories [?], luego ja se va extindre a serres, a territoris de Murcia, com la Serra de la Pila, Abanilla, Fortuna. Allí en Murcia és molt conegut també.. i en fin, allí va fer la seua vida en la montanya. Tenia confidents en varios puestos, en varios pueblos, Crevillent, Catral, hasta en inlcus, en Murcia.

El Marqués de Rafal era molt amic d’este personatge, que el va sacar de mes d’una situació, i Jaime al Marqués de Rafal també el va sacar de moltes situacions. En fin, este personatge la seua vida va ser una vida pues triste d’aquella manera, va morir ahorcat en Murcia, en la plaça de Santo Domingo, i el seu restos van ser cuartetjats, o siga, tallats en quatre o sis troços, luego fregits i penjats en varios puestos de on ell havia fet els tejories [?]. En Crevillent van penjar el cap, en Abanilla van penjar dos braços, en Fortuna també van penjar parts del seu cos i aixina hasta que els alemanyes [?] pues se’l van menjar. Este personatge va ser real, ja vos dic, en la història, si busqueu en la historia vereu: Jaime Alfonso Juan, el bandolero mas important de la comunitat valenciana. Pues ja vos dic este personatge era com ja vos dic, un pobre personatge incult, que estava mediatitzat pel po[d]é[r], efeciv [?],  més per la regió dels cures i per els marquesos i gen[t]de po[d]é[r], este personatge quand entrava a un poble, lo primer que feia es trencar la pedra de la constitució, al grito de -viva las caenas!-, trencava la pedra de la constitució i ell se quedava tan conforme i era, ja vos dic, un personatge inclut que no sabia lo que feia, p[er]a mi que és, en fin, un personatge de la historia de Crevillent.

Reproductor MP3