[El salt de la núvia]

Llegenda d'un lloc 

El salt de la núvia.

En la localitat d'Ontinyent en plena naturalesa es troba un salt d'aigua, rodeja de vegetació que se la coneix com "el salt de la novia (núvia)". El seu nom es deu a una llegenda existent en el poble. Aquesta conta que, existia la (el) costum dels nòvios, abans de casar-se, realitzaven una prova en la zona on es troba el salt, i que el riu s'estreja (s’estreny). En aquell mateix lloc era on es devia portar a terme un simple ritual tradicional, com a prova d'amor per a tindre felicitat, fertilitat i una vida plena junts. la llegenda conta també que el nòvios que no superaven la prova de fe i amor en la zona, significava que anaven a ser desgraciats tota la vida estaguent (estant) junts, pel que la parella es trencava abans del matrimoni. D'aquell ritual cerimonial (cerimonial)  va surgir (sorgir)  una fatalitat i desgracia, on conta la llegenda, que dos jóvens moriren abans del matrimoni. Es compta que els jóvens, que no creien en la tradició, s'arrimaren a la zona per a realitzar la prova. Ells creien en el seu amor per dalt de qualsevol creencia ( creença), el destí va voler que la fatalitat se(es) donara cita en aquell lloc, aquell dia el riu baixava revolt i amb molta força, tanta que l'aigua formava música al trencar amb les roques, a pesar d'això els jóvens seguiren i la jove nerviosa per la força de l'aigua, salta amb totes les seues forces cap a l'altre costat del riu, però aquella va se l'última vegada que se la va veure en vida siguent(sent) arrossega [da] fins [a] un remolí que la va fer desaparéixer. Davant d'aquells fets, el jove boig per el (pel) dolor de veure el que havia ocurrit (ocorregut), salta per intentar rescatar-la però també va ser arrossegat per l'aigua i desaparegué. Els seus cossos sense vida van ser trobats riu a baix i des  d’aquell moment, es va prohibir la tradició perquè ningú més perguera (perdera) la vida. Segons conta la llegenda, en les nits de lluna plena, s'escolten gemits i plors de tristesa d'aquells nòvios que pergueren ( van pedre) la vida. I en la cascà ( cascada) que cau no es altra cosa que el lament que plora la pèrdua dels jóvens en forma de cola de novia, convertint l'estampa per a qui visita el lloc, en una preciosa imatge d'un braçal que envolta el riu amb el seu blanc manto (mantell).

Reproductor MP3