El jugador de Petrer

Fa massa temps, hi havia a Petrer un home que tenia tanta afició a jugar, tanta afició a jugar, que era conegut a tota la contornà, a part de tindre este home esta gran afició tenia molta sort, don[c]s guanyava moltes partides però e te tu que en un moment determinat la seua sort va canviar i va començar a pe[r]dre partides, va anar gastant-se els diners de la família, els diners de la seua dona, va emprar diners als amics fins que va arribar un moment que ja no havia manera d’arreglar la cosa i entonses va aparèix[e][r]-li, se li va aparèixer un personatge que se li va presentar com a Capralenc el fi, Capralenc que en realitat era el dimoni li va dir que ell estava dispost a fer que canviara la seua sort i que pugué recuperar tots els diners però que al final d’eixa recuperació vindria per ell i tendria que donar-li la seua ànima. El home se u va pensar i gest com era li va fer una contraproposta, i li va dir: —estic d’acord si vens a arreplegar la meua ànima quan no hi ha gen[s] garrofes en els garrofers, bo, va pensar Caprolenc, sempre haurà un moment en que no n’hi haja garrofes vinc en eixe moment, i ja està, aixina que Capralenc, el nostre amic va tornar a jugar va començar a tindre una altra vegada molta sort, va recuperar els diners de la família, dels amics, es va fer ric i un dia Capralenc va tornar al poble a buscar-lo i li va dir: —eh! vinc a per la teua ànima però no és bon[a] hora, com què no? ­—Encara hi ha garrofes, nononono que dentr al poble […] hi havia un garrofer i no hi havia res,   —mm anem a vore. No sabia Capralenc que els garrofers sempre tenen garrofes, per xicotetes que siguen, hi ha sempre ahí un trosset de garrofa que està a l’a[r]bre. Aixina que quan el nostre amic el jugador li va a mostrar la garrofa en el garrofer, Capralenc se’n va tenir que anar per on havia tornat en el rabo entre les cames i ja està.

Reproductor MP3