I quixalots també!

Rondalla

Vaig a contar-vos una història que ens contava el nostre avi quan érem xicotets i és que els nostres avis tenien una caseta a Penàguila, i quan anàvem allí els cap[s] de se[t]mana o els estius ens contava que antigament les dones del poble recomanaven a les seues filles no baixar al llava[d]or perquè en Penàguila hi ha un llava[d]or molt famós, perquè per la nit era molt perillós baixar per eixa zona. Així que un dia una xiqueta, es va decidir a baixar per vorequins perills pod[r]ia trobar-se i va baixar per la costera del llavador, i abans d’aplegar va sentir com entre els arbres que hi ha al costat del llavador plorava un xiquet. Així que va arrimar-se i es va preguntar:

-       “Com és possible que en el fred que fa aquesta nit hi haja un xiquet ploran[t] soles sense els seus pares ni res?”

Així que quan va poder voreel xiquet, el va agafar en els braços i el va mirar a la cara, i es va donar compte que hi havia com una blancor, que tenia com una blancor en la boca i es va preguntar: 

“Fotre!, Quines dentotes que té estexiquet en lo xicotiuque és, perquè era un bebé! I el xiquet li va respondre 

-      “I queixalotstambé!”. Amb una veu com endemoniada. 

Ella es va asustarmolt i va soltar al xiquet, el va deixar caure, i de repentva sentir un so molt fort, però quan va voresi el xiquet estava bé o estava espalat,ja no estava el xiquet, va desaparèixer. Però ella com era una xiqueta molt valenta, en volta d’anar-se’n corren cap a casa se’n va baixaral llavador i va començar a llavar la roba que tenia. I de repent una dona molt major va començar a llavar la roba també al seu costat. Però estava llavant-la com de forma molt cabrejada. I a ella li donava molta por preguntar-li a la dona, però al cap d’una estona li va dir:

-       “Bona nit senyora, no sap lo que m’acaba de passar, venint cap ací”.

 Estava comotraent tema de conversació perquè estava molt asustà, i la dona seguia llavan[t] la roba, no li contestava però la llavaba de forma molt enfurrunyadai esguitant-la constantment. La xiqueta li donava molta por aquesta dona, ja que anava, postota de negre, amb roba vella, les mans les tenia super llargues i lletges, però la xiqueta no parava de insistir i estava vinga a preguntar-li:

-       “Però dona dona, no sap el que m’acaba de passar”.

Però la dona no li feia ni cas, i la xiqueta continuava i continuava insistint:

-      “Dona. Dona, que acabe de vindre cap ací i m’he trobat a un xiquet que tenia uns queixalots super grans pa la edat que tenia perquè era una bebè”. 

I la dona, de repentes va girar i amb la cara tota plena d’ossos i els ulls rojos com a brases li va contestar:

-       “Com aquestos?”

I de repentla xiqueta es va morir de por i va caure damunt la neu.

I al dia següentla xiqueta es va alçar al seu llit, rodejàde tota la seua família i es veu que només la dona li va ensenyar la cara va caure desmallada damunt la neu i la van trobar unes dones del poble pues a la matinada següents. I res, ací finalitza la rondalla, espere que vos haja agradat i ha sigut un plaer contarvos-la.

Reproductor MP3