Sant Jordi i el drac

Llegenda

Fa mol[t]s de anys conta la llegenda que a la ciutat de Líbia concretament a la població de Montblanc, hi havia un drac terrible que atemoria a tots els seus habitan[t]s. El drac s’alimentava d’aquells animalets que pasturaven per la vila. Però, com que va devorar tots els animalets, el poble va decidir fer un sorte[i]g cada dia per tal d’oferir al drac una persona en sacrifici. Un bon dia, la mala sort es va posar de part del rei i el sorte[i]g li va tocar a la seua benvolguda filla. Aquesta, era una xica jove i benvolguda pels habitan[t]s del poble, en especial per el seu pare, el qual no volia de cap manera entregar-la en sacrifici. El rei va fer tot el possible per evitar aquest final tràgic, va entregar al drac tot el que tenia per tal de no oferir a la seua filla, però el poble es va escandalitzar ja que mol[t]s havien perdut als seus sers volguts a mans d’aquest animal. Així doncs, el rei va haver d’oferir a la seua filla al drac. La princesa va abandonar la ciutat i es va dirigir cap a la cova del drac, però, de sobte, quan ya pareixia que res bé podia [e]ixir, aparegué un jove cavaller, amb una gran armadura brillan[t] cavalcant amb el seu cavall blanc. Era San[t] Jordi que va aparèixer just en el moment[t] clau per tal de salvar a la princesa i als habitan[t]s d’aquest poble. El cavaller es fa enfrontar al drac i clavan[t]-li una espasa al cor li va donar mort. De la sanc del drac creixé una roso, la qual San[t] Jordi va entregar a la princesa. Finalment, la princesa i San[t] Jordi montaren al cavall i cavalgaren, cavalgaren cap al poble de Montblanc on estava tot el poble ploran[t] ja que pensaven que mai més tornarien a vore a la princesa. Quan van veure aparèixer a San[t] Jordi en la princesa tots cantaren i pegaren crits d’alegria. És per això, que cada vint i dos d’abril es celebra el dia de San[t] Jordi en commemoració a aquest tan valerós. 

Reproductor MP3