Gatito Limpio

Llegenda urbana

A Alcoi, no hem tingut mai home del sac. Als xiquets, en no fer les coses bé, se’ls enviava a Gatito Limpio. Gatito Limpio va nàixer a l’Alcoi industrial de principis del segle XX. Les condicions dels habitatges i l’aglomeració que es produïa eren tan dolentes que originaven moltes malalties i deixaven mortes molts xiquets que paraven al carrer sense lloc on viure. També la incivil catàstrofe de 1936/1939 va deixar marcats a un fum de xiquets que ni a la beneficència ni a cap lloc tenien on caure morts. La fam estava present a qualsevol lloc. Gatito Limpio va estar un d’aquests desemparats. Li quedava algun familiar, però poca cosa volien saber d’ell. Vivia, quan el vaig conèixer, a una cova, allà a les Llometes i de tant en tant es deixava caure pel poble. Era lleig com un pecat. I els pares aprofitaven per asustar als fills enviant-los a Gatito Limpio. L’eixample va fer que a la vora de la cova on vivia construïren un dipòsit d’aigua per abastir al poble i les màquines no van parar i la cova de Gatito Limpio va desaparèixer. Que va passar després? Possiblement, Gatito Limpio topara amb un[a] altra cova on arrecerar-se i descansar de tants i tants xiquets que va espantar a Alcoi, ja que l’home del sac es va desantendre d’aquest poble afonat entre rius i deixat de la mà de Déu. Un dia al costat de la piscina municipal, a la font de la Mascarella Ferran jugàvem els amics i jo. A la veu de: Gatito Limpio!, tots els amics van fugir espantats i jo em vaig quedar a la vora de la sèquia de reg que encara baixava a buscar la Mascarella Roja. En passar pel meu costat va parar.

-Que no em tens por?

Em vaig alçar de muscles i vaig dir:

-Jo por?

Va callar i va continuar el seu camí cap al poble a espantar xiquets. Va passar el temps i eixos xiquets que espantava ja eren pares, encara que ja no encarregaven a Gatito Limpio d’espantar als fills. La seua memòria es va esvair i va quedar en molts pocs llibres. Però l’home del sac mai no va tornar. A les nits d’hivern, les notes d’una cançó de Joan Manuel Serrat, El Drapaire, em fan recordar aquell home que espantava xiquets i vivia en una cova: Gatito Limpio.

Reproductor MP3