La pota de l'egua

Vaig a contar una història que a mi em van contar de xiqueta, de xicoteta en la comarca de La Costera. De xicoteta me la contava m(o)n pare, per La Font (de) La Figuera i era una història anomenada La pota (d)e la egua.

            Açò va ocórrer fa molt de temps en època en què els àrabs vivien per terres de l'interior d'ací, de la província de València. Resulta que hi havia una parella d'enamorats àrabs que ana(v)em fugint de les persecucions de(l)s cristians que volien arravatar-los i van pegar a fugir perquè volíem sa(l)var la seua vida i no volien caure en mans de les tropes cristianes. Ana(v)ent tan fort corregent amb el seu cavall que van arribar a un barranc, un barranc molt brusc que el cavall, de moment, es va parar, va vore el trencat que n'hi hav(i)a i sense pensarseu més ese genet va apretar al cavall i van saltar. El cavall va pegar un estrèpit tan fort que va caure a l'altra part del barranc i, al d(e)ixar caure la pota en l'altra part sobre una penya, es va marcar la pota d'esta egua[?].

            (E)Ixa marca, des de aquella època, quan passes per ahí, es veu i es diu ''estem per la pota de la egua''. Aquella parella, conten, que va desaparèixer i ja no se va a saber res més d'ella.

Reproductor MP3