La Moral del Alcoyano

Llegenda urbana

La coneguda frase “Más moral que el Alcoyano”, aplicada arran de tota Espanya, per definir situacions quasi impossibles de [a]conseguir, té origen en el equip de futbol de la ciutat d’Alcoi, cap a la dècada dels anys 40 dels darrer segle. Si bé la fundació del club es produeix a l’any 1928, és en la dècada dels anys 40 quan un equip modest però aguerrit i amb una il·lusió sense límits, aconsegueix encaramar-se a la primera divisió del futbol nacional. Evidentment, tot [i] que va [a]conseguir militar en quatre temporades en ella, les golejades i derrotes que recollia eren importants, però això no fe[i]a metlla ni en el equip ni en l’aficció, que sempre jugaven amb una intensitat que cridava l’atenció de tothom. Es així, sense deure’s a un fet concret, a on naix la llegenda de “la Moral del Alcoyano”, alimentada tant per la premsa com per l’aficció, a més dels equips rival que es fe[i]en creus de vore en quina il·lusió i entrega jugaven aquelles persones cada minut del partit. Després, al llarg del temps, la llegenda va créixer i es parlava, que tanta era la gana de aquells jugadors, que el mateix que centrava un córner pujava a rematar-lo, i un[a] altra que el Alcoyano va recusar a un àrbitr[e] per pitar el fi del temps del partit dos minuts abans dels temps, quan ja anaven perdent per 4 gols, per entendre que els va privar de la possibilitat d’empatar. Lo cert és que a medida que la moral es feia famosa, també passava a retroalimentar a l’equip, que ha acabat assumint-la com una senya d’identitat pròpia. Jo per eixemple, que ha jugat al futbol durant 20 anys com a professional, puc dir-te que al nivell de les categories en les que el Alcoyano ha jugat habitualment, no es dona en ningun altre equip eixa sensació quan els espectadors comencen a dir: Deportivo, Deportivo, Deportivo! La carn es posa de gallina. El jugador creix d’una forma increïble, com si li inocularen una força invisible. El haver passat en estos 90 anys de travessia per moments molt durs i dolents, tot i això, eixa sensació i eixa manera de no perdre mai la il·lusió i la esperança, crec jo que està gravat en la genètica d’este club de futbol.

Reproductor MP3