La Casa del Roio

       Hola, sóc Paco Pérez i vaig a contar (contaré) la Història de l’origen del nom de la faeneta del roio (soroll). Esta (aquesta) faeneta ha passat de pares a fills des de la època (l’època) del tatarabuelo (rebesavi) de mun (mon, el meu) pare. Esta (aquesta) història me la contava el tio (l’oncle) Paco, que era un germà de mun (mon, el meu) pare que l’havia sentit contar moltes voltes al tio (l’oncle) Quico, que era un parent anyunyat (llunyà), i segon contava el tio (l’oncle) Quico astó (açò) era en la època (l’època) del tatarabuelo (rebesavi) de mun (mon, el meu) pare y de mun (mon, el meu) tio (oncle). [?]

La finca tenia... la casa tenia, un aljub que utilitzaven per a guardar articles per a evitar pagar els consums. Els consums era un impost municipal vigent entonces (aleshores) que gravava als articles comestibles que venien de fora del casco (nucli) urbà, entonces (aleshores) com la finca estava, la casa estava, fora del casc (nucli) urbà, conforme (segons) venia mercacia (mercaderia) d’altres llocs, pues (doncs) la guardaven ahí (allà). [?]

Jo he vist el aljub (l’aljub) este (aquest), jo he sacat aigua d’ahí (d’allí) i la vitat (veritat) que tenia una sonoritat important, se sentien uns ecos que imposaven. Bueno (bo), al (en) parèixer que aquí en este aljub es guardaven, es guardava merancia (mercaderia) i axó se veu que feia roio (soroll) quan guardaven allí, pues (doncs) el eco (l’eco) feia roio (soroll). El cas és que desde aquella (des d’aquella) època pos va començar a sentir-se el rumor de que (que) allí havien (hi havia)... se sentien sorolls, deien que havien (hi havia) duendes (follets) que arrastraven (arrossegaven) cadenes, que se sentien laments, val (bé), bueno (bo) pues (doncs) desde entonces (des d’aleshores) va començar a cridar-se “La Caseta del Roio (soroll)”. [?]

Eixe és uno dels orígens que pot tindre el nom de “La Casa del Roio (soroll)”, que per cert, hui en dia encara existís “El Camí del Roio (soroll)”, que és el camí que llevava, arribava fins a la casa... “La Finca del Roio (soroll)”, hui en dia encara està el camí aquí en Elx, “El Camí del Roio (soroll)”. [?]

També este (aquest) tio (oncle) Quico, contava al tio Paco que en aquella època, en aquella època de fa molts anys, era típic que les pandilles (colles) de jóvens el dia de la mona anaven, pos (doncs) eixien a les faenetes que havien (hi havia) prop del poble, bueno (bo) pues (doncs) ”La Finca del Roio (soroll)” també, en esta (aquesta) finca també anaven jóvens a menjar-se la mona. [?]

Se (es) va donar el cas un any, de que van voler fer una broma uns, uns xiquelos (xiquets) i mentres (mentre) estaven berenant, ja a poqueta nit, se veu que des de dins de la casa, van fer la broma de fer sorolls, de sentir els laments, prèviament ja van estar parlant, mentres (mentre) estaven tots sentats (asseguts) de que (que) eixa casa... en eixa casa se sentien sorolls, de que (que) havien (hi havia) duendes (follets)... van preparar un poc el tema. I després, ja quan es va fer de nit, van fer la broma, van fer sorolls, laments i clar, la gent que estava berenant allí i no sabia de que (que) anava allò, van eixir disparats. I segon contaven estos (aquests) que van fer la broma, pues (doncs) se (es) van fer... van berenar totes les viandes que tenien ells allí. Esta (aquesta) història recolza (dóna suport a) també, pues (doncs) la primera, és dir que, els rumors de “La Casa del Roio (soroll)” pos (doncs) vénen de fa molts anys. Bé i açò és lo (el) que puc aportar sobre el nom de “La Casa esta del Roio (soroll).

Reproductor MP3