Sant Pasqual i les tres pedretes

Havien uns amics que van ana[r] a Sant Pasqual, que era un monte, i allí havia una ca[i]xeta de ferro p[er a] posa[r] dine[r]s, i havia uno molt guasón que va posa[r] tres pedretes, en vez de posa[r] centimets en aquella època, va posa[r] tres pedretes i, quan se van riure tots, van aba[i]xa[r] la costera, i començant la costera, se va senti[r] que li van tira[r] una pedra i li diu als amics:

-        Xe! M’h[eu] tirat algo?

I diu[en]:

-        Noo!

-        Pos m’han tirat una pedra...

Aba[i]xant, en comitja costera, li’n tiren una a[l]tra, i diu:

-        Ui! Pos no séc, pare[i]x que m’han tirat una pedra.

I diu[en] e[l]s amics:

-        Mosatros no hem vist res.

I quant allega ja al peu de la costera li’n tiren una a[l]tra, [de] pedreta, [i] diu:

-        Ui! Pos me n’han tirat una a[l]tra, de pedra.

I diu[en]:

-        Mosatros no hem vist res.

I, entonces, va senti[r] una veu que va di[r]:

-        Ara ja estem en pau.

Reproductor MP3