La criminala

Bueno, la criminala pos era una senyor[iud]a que es va casa[r] amb un víduo també de Xàbia. Ell era un[a] guàrdia i ell treballava i s’anava a lo millor pos estava una se[t]mana fora i tornava a la se[t]mana. Tenia dos, este senyor tenia dos fills, un d’ells era xicotet encara, que se’l van dur en el matrimoni i la senyora que es va casa[r], la Úrsula eixa, pos també tenia dos fills. 

La qüestió és que el xiquet era xicotiu i la uela esta pos es va aburrir per lo vist perquè el maltra[c]tava i no li donava, a lo millor el xiquet demanava auia i no li donava auia i a lo millor [a]nava el xiquet a berina[r] i que li donaren auia. Total, que un dia se veu que de bon matí se ho va pensa[r] quan se ho va pensa[r] i el va matar, però el va matar d’una manera no sé bé, jo no sé si seria antes o después [?] Total, que quan el pare va vindre es va vore que [e]l xiquet havia desaparegut. I entonses li van traure la cançoneta eixa: Úrsula, ¿qué estás haciendo tanto tiempo en el corral? Estoy matando a mi hijo que soy una criminala.

Total que va passa[r] [e]l temps, a ella l’havien portat a la cárcel, a la presó per supost, i passat el temps el fill que tenia que era treballado[r] ara, era un obrer, pos s’anava també carregat en un carro de tosques i bigues i en un camí li se va doblar el carro i va caure damunt d’ell matant al fill. Pareix que siga això un punt de justícia. Pues i antonses, pos se va queda[r] sense fill i antonses estava ella en la cárcel, encara no hi havia eixit. Passant el temps la senyora esta pues se’n va ana[r] a una família, se va ana[r] a València a cuidar una família, i esta família seguramente era molt rica i seguramente pos venia bien a ells perquè li ho van deixar tot.

Total que se va tornar a Xàbia pos riqueta del tot. Van fer un xalet que, que era un tipo aixina tipo Gaudí preciós, que tenia figures fetes amb pedres de colors, molt bonico, molt bonico. Però es va posar a viure a una altra caseta que l’ancontrava ella més propet del poble i més assequible per a ella. I mentres estaven ahí en este, ahí, xalet va tindre un matrimoni amb ella perquè es va busca[r] un matrimoni per a quan siguera major estar cuidat i tot això i es van posar a viure uns que, per cert a ella li deien el dit “les punxones”. El matrimoni es portava bé, en principi anava bé en ella, què passaria i què no passaria no se sap, però buenu jo no ho sé. Lo que sí que és qüestió és que un dia estan dinant, pues van tindre una discussió la família i ella i ella i la família i un poquet [?] per la dona del matrimoni, pues li va pega[r] una barrà a la uela i la va matar. Resumiendo que és que siga una justícia port[ad]a a peu de de de.. perquè fijat tu que el fill i ella i tot.

La senyora esta va estar, va estar, la del matrimoni, l’havien portat a la cárcel, per supost, hi va haver molt de jaleo, que si sí, que si no, que si no, que si sí, total que resumidas cuentas ella la van porta[r] a la cárcel. Después, una família va voler tindre, perquè en un principi, claro ningú voldria vore el xalet eixe perquè havia estat una criminala, igual que la que tenia feta al montanyar que estava buida també i una família pues va voler ocupar, o sea, comprar eixa caseta que estava aquí propet del poble, per a arreglar-se-la al seu gust i llevar tot lo que puguera tindre sombra de la criminala i va arreglar els papers d’eixa família per a poder, perquè claro aquell va perdre tots els drets d’adquirició de la caseta i esta senyora ho va arreglar de tal manera que una volta tot preparat va poder comprar la casa eixa on vivien ells i se la va obrar al seu gust fent desaparèixer tot lo que tenia sombra de la criminala. I bueno pues hasta ahí la historieta perquè trobe jo que, desde luego, la justicia bien llevada.

Reproductor MP3