Llegenda del Pallerer

Llegenda

LLEGENDA DEL PALLERER

Soc María José, soc de Castalla i vaig a contar-vos la llegenda del palleter, l’he triada per que es una llegenda que a mi em contaven de xicoteta i quan puges al castell de Castalla veus la pedra on està basada aquesta història, val? Dons comencem, un dia d’hivern anava un palleter en el seu carret, per allà pel camí d’Alacant cap a Castalla. Venia fils, agulles, palletes de sofre per a encendre el foc, entonces quan passava pel maimó per davant d’un mas, va sentir una veu de dona <> (que el cridava) i li va dir; “home, home, porta veta blanca?” I l’home li va contestar; “Ai! Pues no <> (em queda), no porte més que agulles, fil i palletes de sofre”. La dona va remugar i va tancar la colpa [sic], la porta de colp. El palleter es va lamentar i va dir; “Que desgraciat que soc! Que poca sort que tinc! No porte mai res del que <> (em demana) la gent, no em queda gènere <

> ni en queden diners p[er]a compra-ne,no se quant temps més podré soporta-vo! No tinc res <

> pense que estic fen-me hasta malalt”, com feia tant fred i es sentia tan trist, va decidir descansar un ratet ancendre un foc, a la vora d’un pi mentre murmurava; “Ai senyor, si jo no soc un home ambiciós, soles vullc tindre una casa modesta, <> (m’acontentaria) en una dona <> (que em cuidara), i algun fill que m’alegrara i sobre tot que no tinguera que anar més soles pel mon pegant voltes d'ací cap allá. Quan es va alçar el fum del foc, va sentir chiular, i del mitj[á] de la foguera, va eixir un home xicotet, <> (amb el cap gros) i els ulls redons i <> (amb una) barba blanca molt llarga, i li va dir al palleter; “pots portar-me a Castalla? Es que com soc tan xicotet em canse d’anar a peu”, i el palleter li va cortestar; “clar que si home, puge al carro!” Pel camí els dos anaven, charra que te charraras i el palleter li va contar els seus laments, l’homenet li va dir, que si volia [a]conseguir millorar en la vida, tenia que deixar de queixar-se de les seues desgracies i ser un poc més ambiciós, i aprofitar les oportunitats en la vida, el palleter li va contestar; “però no es pecat ser ambiciós?” I l’altre li va dir;” no home no, pot ser si tens massa ambició si, però es que si no en tens poca o no en tens gens, també es roín i per a millorar això és necessari, sinó això no tendria perdó”. Va afegir també; “escolta’m bé! Veus eixe castell de Castalla tan gran allà dalt? Pues hauràs de pujar la muntanya, girar el camí de la dreta hasta que arribes al tercer xiprer i allà faràs el que et dicte la teua ambició”. En l’acte, es va sentir un altre xiulet i l’homenet va desaparèixer. El palleter tot valent, va fer el que li havia dit i quan va arribar al tercer xiprer, va vore una pedra gran partida, per on eixia una punta de veta blanca i va dir; “astò que és? Quin misteri, quina veta més bonica y més blanca”. Va començar a[e]stirar, a[e]stirar i a fer cabdells <> (per a omplir) el carro i quan havia tret moltíssima, moltíssima veta va pensar; “però que faig? Està fent-se de nit!, Açò no s’acaba mai! On vaig jo amb tanta veta?” Va dubtar si deixar o no, però se’n va recordar de les paraules de l’homenet i va dir; “no ho deixaré, en trauré hasta que s’acabe, ja veuré com la vendré o l’aprofitaré després, sempre seran diners” i va continuar estirant. Al moment es va sentir un tro fortíssim, que va fer tremolar la terra i de dins de la pedra va aparèixer una princesa encantada, la princesa del castell. Com l’havia [a]lliberat i el secret era que [a]lliberara a la princesa, que estava en la pedra, es casaria amb ella, pues van fer això, es van casar, van viure per sempre en el castell, feliços i van menjar anissos, y això es tan veritat com que la rondalla s’[ha]acabat.

[er>[er>’en>’en>

Reproductor MP3