PELS SEUS PEUS S’HA SALVAT!

Llegenda

Fa ya[ja] molts anys, vivia un xiquet en[a] Crevillent. I un dia que...anava per el [pel], [l]es [els] afores del poble, va sentí[íir] com… si algú el… el seguira, com si… va notà[àar] una presència estranya. I quan va eixí[íir] de la Creu de Luisa*, que era una de[ le]s creus que se[es] posaven en e[l]s punts cardinals de[l]s pobles, la presència incà[encara] se[es] va fe[r] més forta. Va havé[éer-hi] un moment en què se[es] va girà[àar] i [hi] havia un home… que el seguia. Un poquet més p[er a d]avant, va reduí[r] el pas… i el[l’]home se[es] va posà[àar] al seu costat. L’home li estava preguntant, li fe[i]a preguntes: “Que a on anava?, i, d’a on[d’on] venia?, que qui era son pare? I ell, pos[doncs] anava dient-li:

- No, pos[doncs] me’n vaig p[er]a[cap a] ma casa ya[ja]… que ya[ja] està fen[t]-se de nit i tal.

Ante[Davant] la insistència d’estes preguntes, el xiquet pos[doncs], va començà[àar] ya[ja] a sospetxà[àar][sospitar] algo[alguna cosa] i li va di[r]:

- Mire, aguarde-se[‘s] un momentet que vaig ahí darrere d’unes mates a pixà[àar].

De moment se[es] va clavà[àar] el xiquet a[ le]s mates, pos[doncs] va atressà[àar][començar] a corre[oórrer], va començà[àar] a corre[oórrer], a corre[oórrer],, a corre[oórrer],, en direcció al poble. Quan estava corrent, en unos[uns] moments se[es] va girà[àar] i el home que… que [hi] havia vist, en[amb] aquella capa negra i… se[es] va convertí[íir]… en algo[alguna cosa]. Uf!, no sé! Tenia els ulls… encesos en sang. Lo[El o La cosa] que més li va… pasmà[àar] al xiquet és que no tocava en terra quan anava corrent, era com si no tinguera peus.

A la [l’]entra[da] del poble, va dret a sa casa, i abans [l]es cases tenien [l]es portes que s’obrien com [l]es quadres de[l]s… de[l]s estables: la part de baix o la part de dalt. Quan va entrà[àar] el xiquet a sa casa, va tancà[àar] la porta i se[es] va queà[dàar] la porta de dalt només tancat[tda]. I va sentí[íir] un tro, “pom!”. I a continuació una veu que li va di[r]:

- Per els[Pels] teus peus t’has valgut, sinó la teua sang m’haguera begut!

Eixa és una des leyendes[llegendes]. Ningú li fe[i]a cas, però… s’ho va contà[àar] a sa mare, s’ho va contà[àar]… i ningú li fe[i]a cas en la casa. Però al dia siguient[l’endemà], quan va eixí[íir], en la porta de dalt que se[es] va queà[dàar] tancat[tda], havien dos mans grava[d]es com si estagueren[estigueren] cremat[tde]s. O sea[siga], la llegenda era v[er]itat.

Reproductor MP3