LA TERCERA ÉS LA BONA

Llegenda-Rondalla

Això era un home que vivia a Crevillent, i que l’agra[da]va molt beure vi, i anava tots els dies a la taverna i se[es] gastava tots els dinerets del treball en la taverna. Era aquella època en què els hómens n’incà[encara] portaven capa i sombrero[barret] de copa alta. Un dia no li que[d]aven diners, i pensa que te[et] pensa: “I com faré jo p[er ]a beure vi?”. I se’n va a la taverna i s’encontra a un grup d’amics que estan sentats[asseguts] en una taula. I els diu:

- Que vos aposteu que soc capaç d’anà[àar] al cementeri i llegà[àar] hasta[fina a] la porta i pegà[àar] tres cula[d]etes, i, i, i torna[r]-me-ne[‘n].

I els altres li diuen:

- Xico[Xic] calla, si tu eres un porigós, com vas a fe[r] això?

- Vos aposteu un litro[litre] de vi?

- Vinga, va!

I aquell que se’n va al cementeri, llega hasta[fina a] la porta, i diu:

- Tres cula[d]etes pegue aquí, que isca la mort darrere de mi!

I atrassa[comença] a corre[oórrer] i se’n torna a la taverna tot cagat de por. Però clar!, ho ha fet i els altres no tenen més remei que paga[r]-li el litro[litre] de vi. Se[Es] beu el litro[litre] de vi, se’n va a sa casa tot contentet i a[ø] l’endemà, com ja s’ha ensenyat la... la [l’]excusa, torna a la taverna i els diu:  

- Xe! A què no me[em] pagueu un altre litro[litre] de vi si torne a anà[àar]?

- Vinga home, xe! Si és que no mos[ens] ho acabem de creure!

- De v[er]itat, de v[er]itat, que vaig!

- Vinga!

Se’n va aquell, altra volta al cementeri i torna:

- Tres cula[d]etes done aquí, que isca la mort darrere de mi!

I atrassa[comença] a corre[oórrer] i se’n torna esta volta a la taverna, presumint de lo[del] que ha fet. I els altres:

- Fotre! Sí que eres tu valent!

I a[ø] l’endemà, ja la tercera, torna la mateixa història:

- Vinga xe!, és que…

- Vinga!

I aquell que se’n va, se[?] llega hasta el[fina al] cementeri, llega hasta[fina a] la porta i fa el… el… la mateixa cantinela:

- Tres cula[d]etes done ací, que isca la mort darrere de mi!

I quan va a gira[r]-se, comença a corre[oórrer] i que no pot corre[oórrer] i que no pot corre[oórrer], i el cor se li pasma[atemorix], i tot pasmat[atemorit], i tot pasmat[atemorit], i res. I els altres se[es] van que[d]à[àar] aguardant-lo en la taverna i que no apareixia, i que no apareixia. I la sorpresa va se[r] a[ø] l’endemà, quan el, el[l’]enterra[d]ó[óor] va proclamà[àar] per tot el poble que s’havien encontrat mort en la porta del cementeri al[el] pobre borratxet. I és que se, se li havia enganxat la capa en un clauet que hi havia en la porta del cementeri. I conte contat per la ximenea[xemeneia] s’ha escapat.

Reproductor MP3