Els fills trobats

RONDALLES

Es tra[c]ta d’una mare que tenia dos fills i [...] la viuda, per supost  els fills eren huerfanos. Entonces vivien en un poble que la gent es volia moltíssim, es ajudava moltíssim en tot, hasta inclús econòmicament, sempre estaven ajudant-los. Però un dia va decidir la dona i els fills que esportaven molt units, pues van pensar d’anar-se’n a València per vore si tenia allí un puesto de treball i guanyar dinerets, que em fa falta molts p[er] a viure. I entonces, els veïns li van dir:

- Pues mira vés per ací , per una entradeta d’ací de per la serra [...]i eixireu més o menos per Calp, aixina pues estalvieu molt de camí i [...] diners.

Pues van agarrar els dinerets que tenien i això van fer. Van agarrar els utensilis que necessitaven més precís com una manteta o minjar per supost i se’n van anar . Els agents del poble van eixir a despedir-los i es van dir que quan vulgueren tornaren allí que allí tenien la casa p[er] a quan ells vingueren . En fi, que estaven ben acollits. Se’n van i, efectivament,  van anar per la serra i van aplegar “quan tes avellà “ [?] per la vespraeta fer-se fosc, van aplegar en mediacions de Calp. I al moment, es va fer de nit i van dir:

-Pues passem  la nit ací i demà de matí pues ja mon anirem.

 Van traure el sopar , van sopar, es van tapar en les mantetes que tenien i allí estaven els tres arreplegaets. Acabo de un rato, la mare sent com un animal que feia “llop-llop” i diu :

-Ai, açò és un llop.

Pues agarra i ben abraçaets als xiquets , però va el llop i li enfusta uno i arranca a córrer  i la mare plorant i plorant. Mentre que estava plorant, va un altre animalet , una raboseta , “el troba ella que era una raboseta” [?] i li fusta un altre xiquet que ja el tenia ben agarraet, ben apretaet , ben abraçaet. Li inforta uno davant i l’altre darrere, i la mare darrere es posa a plorar i a córrer darrere dels animals p[er]a llevar-los als xiquets. I no va poder de ninguna de les maneres, es va perdre de vista, perquè claro, damunt de què els va perdre de vista, és que era de nit  i no veia pràcticament res, només de lo que la lluna allumenava. Bueno, la mare plorant i buscant, plorant i buscant. Al dia siguient, passa un matrimoni en un carro, un carro molt  gran i corria molt el carro perquè estava tirat per dos cavalls que tenien molta força i arrastraven el carro però molt bé. Total, de què la veuen plorant i li pregunten que li passava i la dona els ho conta i li diuen:

-Ara pues puje que nosatros anem a València i “ven amb nosatros “[?]que así no es cansara.

I li contesta:

-Ai gràcies.

[...] baixant del carro, anirent turnant-mos i baixant i mirant per les cunetes si s’haveren deixat els xiquets . I mirant i mirant i no els van trobar .

Apleguen a València i se’n van al quartel de la guàrdia civil i els expliquen el cas.

-Mira açò nos passa.

La guàrdia civil enseguida van tocar als a[l]tres quartels i van dir de que anaven a buscar-los per tot el trajecte que la mare havia anat. I buscant i buscant i buscant, total que no els van trobar . I entonces la mare pues no parava de plorar i els va dir al matrimoni els dueños del carro:

-Pues mira nosatros ara tenim que passar per el teu poble . El diren allí al poble  perquè si allí els xiquets es portaren , pues que sapieren tu a on estàs.

Els van donar la seua direcció i els van dir a on estava, si portaven allí els xiquets. Total, de què això no va succeir. Entonces, els xiquets no els van portar mai allí al poble. I entonces ,la mare pues sempre estava plorant, i li van trobar faena menos mal, li van trobar faena en una panaderia a vendre pa i ma[g]dalenes que fen allí , tot caser. Entonces  la mare sempre estava tristeta, però com els clientes sabien perquè era, pues la volien moltíssim , tots la volien, perquè en realitat donava molta llàstima. Entonces la dona, pues mira, fent faena i plorant , plorant i fer faena , però els xiquets no van aparéixer , els xiquets no van tornar mai al poble , i això és el que va succeir. Entonces, li van proposar d’anar-se’n , de criar  i guanyaria més diners [...] de criar a casa d’un metge, que tenia la seua dona, i tenia dos fills. Claro, havien passat molts anys, havien passat ja quinz[e] anys , pues ja dos xics majors, però que ella no es coneixia , no s’ havia vist mai i diu:

-Pues Bueno, aniré a treballar allí i aixina guanyaré més . A vore (A veure) si trobe als xiquets un dia i nos comprarem una casa p[er] a viure els tres.

Bueno, se’n va a treballar allí, i el primer dia que treballa allí, un xic que entra guapo i templat , i la saluda a la dona, diu:

-Ai tu perquè plora.

Li contesta:

-Ai, jo és que tenia un fill com tu i un animal me’l va furtar i entenia un altre també, i un a[l]tre animal me’l va furtar també.  Nosatros mon veníem a València a buscar faena .

I li diu:

-Ai, i no el vas trobar ja?

I diu:

-Pues no.

Diu:

-Però vosté als seus fills els coneixeria?

Diu:

-Bueno, de cara no, perquè claro, han passat molts anys i jo ara ja...

Diu:

-Però, i en una altra cosa?

I diu:

-Pues si, en una cosa sé que és trobaria i  sé que serien els meus fills, perquè els dos tenien una fresseta ahí “davant al pit”[?] .

El xic es queda pensant i “sescolta “[?] la camisa i diu:

-Mire mire, si soc jo!

Diu:

-Ai! Fill de la meua vida!  Clar que eres tu! Ai ! El meu fill! Ai! Si trobara a l’a[l]tre ...

Diu:

-Pues mire, ara entrarà el meu germà.

Entra el seu germà  i el germà ho conta  i diu:

-Mira, esta dona diu que és la nostra mare, que si tens una fresseta com jo, també seràs el seu fill.

I el xic,  “es escolta” [?]  la camisa, diu:

-Ai! Sí que tinc ací la fresseta.

La mare diu:

-Ai! Fill de la teua mare! Ai! És que no es pot explicar l’alegria que tinc! Ai, tan[t] d’ anys donant-los com a desapareguts i ara es trobe als meus xiquets. Ai!

Entonces la mare va eixir al sentir-ho, diu:

Si, nosatros és que els van adoptar i sempre han sigut fills de nosatros, perquè nosatros no sabien qui era sa mare , i van dir:

-Pues si algun dia la mare la podem trobar, pues li direm la veritat, però com la trobat usted primer, pues també li direm la veritat, que sí que són els seus fills.

El pare també que va entrar al metge, també li va dir lo mateix i els va dir:

-Pues quedeu-vos a viure ací, em nosatros, i entonces, pues formarem una família gran, i anirem al poble a contar lo que ha passat.

Se’n van anar al poble i allí al poble tots desvanits i contents, que la mare havia encontrat als seus xiquets, i van fer una festa . [...] per allí tocant, allí estava tocant, tots conten[t]s  de vore que la mare havia trobat als xiquets, i que els xiquets havien trobat a la mare.

I esta història es diu, “com he dit antes [?]” , Els fills trobats.

Reproductor MP3