[Toni Cambrot i Pepa les Cols]

Rondalles

Pues mira, vaig a contar-te una història que me contaven a mi de xicotet que se deia Toni cambrot i Pepa les cols. Jo vaig a vore[eu] si me’n recorde bé.

Això era una vegada un matrimoni jove i sense fills que a l’home li dien[e] Toni de malnom li dien[e] cambrot i a la seua dona li dien[e] Pepa que li dien[e] les cols aixina de malnom també i com he dit era un matrimoni jove i ella pues quedava amb les seues veïnes i pues les seues veïnes le[i] cotaven que la gent que viatjava molt feia moltes fortunes i això.

Que passa?

El seu homen[n] era un poc aixina... un poc tonto com abajocat[?], estava un poquet bajoca [?] i, que va a passar?, pues resulta que això que li va dir la dona ja farta d’ell li va dir:

-       mira a vore[eu] Toni si te’n vas, mira a vore[eu] si te’n vas a conéixer món i aixina t’espaviles un poc.

I entonces Toni li va contestar:

-       Pues mira sí, tens raó Pepa, vaig a fer això.

Entonces al san demà va agafar les coses i se’n va anar. Va caminar, va caminar i de sobte es va trobar en un poblet que resulta que estaven tots per terra, tots tirats per terra i va preguntar:

-       Escolteu!  Que feu en terra? Perquè no us pugueu alçar i camineu?

I enseguida un [...] li agarre i le digueu:

-       Pues mira que ací ens hem fet un embolic, no sabem les cames de qui són i no ens puguem alçar.

Agarra Toni i diu:

-       No se pogueu [u ]alçar? A vore a ver si no se pogueu[u] alçar.

Agarra una branca d’un arbre que es va trobar per ahí i va començar a pegar brancaes[d] a la gent i va dir:

-       Ah pues si que se pogueu[u] alçar

I encara li dia[e] la dona a ell que estava mig bajoca[?] mira. I entonces va agarrar i se’n va anar a un altre poble. Més que res perquè com la dona li havia dit que tenia que conèixer més món pues se’n va anar a un altre poble.

En l’altre poble es troba que la gent estava fent cua en una església i s’hi n’ixia[e] i entrava cada dos per tres i entonces hi veia que posaven les mans aixina juntes per agarrar algo que no era res, com si anares a agarrar aigua però tampoc plovia.

Va preguntar:

-       Què esteu fent ací?

I entonces un [...] d’este poble li va dir:

-       Pues mira l’església no té finestres entonces estem agarrant rajos de sol en les mans  per a dur-los dins l’església.

 I ell va soltar:

-       ale! Ah pues! Si en el poble anterior eren tontets en este encara són més.

Jo t’ho conte com me’n recorde, i això que li va dir, va donar la idea Toni de:

-       I no serà millor, no sé, fer uns foraets, unes finestres, en les parets de l’església en el techo, en el sostre, on siga.

Vamos, que si en el poble anterior eren curtets, en este eren més curts que la mànega d’un xaleco.

Bueno i ja una vegada va trobar a quedar-se a dormir per la nit. Després d’estar en eixe poble, es va quedar tipo com en una cova.

Que passa?

En eixa cova estava dormint en una especie de... damunt unes branques i això, Bueno com dormien antes. I resulta que com estava en les altures i ses branques es van trencar i es veu que [...] ahí dins n’hi havent  uns lladres que eixos lladres tenien com tot el que havien, tot el seu tresor, el tenien ahí dins i com va fer, va caure, va fer un ruido estrepitós que bueno, els lladres se’n van anar corregent pensant que era la policia.

I entonces va vore tot aquell tresor i pues mira se’l van dur.

Total que mentres[s] que aquell estava fora...

bueno ahora no recorde si se’n va dur o no. No en recorde bé però bueno .

Resulta que com aquell home estava fora, Pepa en el seu poble, un dia anava pel merca[t] del poble i es troba un venedor que venia coses de cuina. Olles, cassoles, etc. I entonces Pepa li va preguntar el preu i va dir que tot el que tenia costava tal preu i era un preu que li pareixia a ella molt barat. Entonces va dir:

-       Uy pues açò ho agarre jo, ho agarre i desprès ho venc!

Total ho compra se’n ho va du a casa i al no saber a on clavar-ho va i ho colga del sostre com els melons. Fa forats i els colga.

Pues no arriba l’home tot emociona ella, tal:

-       Com ha anat el viatge?

No se que i enseguida diu:

-       Pues molt be i mira hui antes de que tornares tu, he comprat de un [d’un] venedor, he comprat això.

El home [l’home] se queda mirant al sostre i diu:

-       Pepa com vas a vendre açò si ho has foradat per la mitat[e]

I enseguida Pepa li va dir:

-       Ai coixins... Ara sí que la he fet jo bona. Mira anem a fer una cosa, saps que te dic?

-        Que deixem les coses com estan i mira  ja mos quedem ací a casa i ja està perquè vamos, tu no fas ni una bona per ahí i jo no faig una bona per ací aixina que mos quedem en casa.

Reproductor MP3