Llegenda de la Dama de Blanc del Preventori d'Aigües

Llegenda

Bé, conta la llegenda que en Aigües de Busot hi havia un caserio [careriu] molt gran i era un hotel que li dien (deien) hotel Miramar. Eh, aquest hotel tenia un balneari on la gent pujaba a prendre banys en aigües termals, i a més a més, per la vesprada, prop de la nit, la gent pujava a sopar, altres jugaven a les cartes, les parelles ballaven i prenien alguna copa que altra.

Més endavant, va canviar l'hotel i es va transformar en un hospital, a on [on] hi havien xiquets i xiquetes malaltes [malalts] de tuberculosis [tuberculosi], i alli clar, havia [hi havia] molta gent treballant com metges, infermeres, cuineres, [i] rentadores que ajudaven als xiquets i es curaven, però molts d'aquestos xiquets es moríen, perquè era una enfermetat molt roïna abans.

Eh, una nit, ja, quan ja quedaven molts poquets xiquets, es va prendre foc i van pujar la gent del poble a ajudar-los a sacar als xiquets, a tota la gent i però una infermera, no va poder eixir i es va cremar, dins.

Desprès, més abans, al temps anava la gent a dotorejar allí [allá], per vore [veure] tot el edifici [l’edifici] per dins. Eh, també anava a vore [veure] com havia quedat derruït i tot i sempre anaven quan s'amagava el sol o ja a poqueta nit. Però també havia [hi havia] gent que pujava per la nit allí [allá] a dotorejar. Quan entraven allí [allá] i pujaven per l'escala hi havia un espill molt gran, a on apareixia una dona de blanc, i la seua cara podía, eixia a lo millor, eh rient-se i no pasava res, però si ixia [eixia] trista, pos [doncs] tenien un mal presentiment, la gent que la veia. Aleshores, un dia van anar un grup de xics i xiques a mitja nit, i la xica va vore reflectida en el espill [a l’espill], una dona de blanc que estava trista, i se'n va encapritxar del espill [de l’espill] perquè era molt gran i molt xulo. Se'l va emportar a sa casa [a la seua casa], i a totes [les] hores, no més que feia, mirar el espill [a l’espill] i el espill [a l’espill] a vore [veure] si la tornava a vore [veure]. Però no la va tornar a vore [veure], i ja se'n va cansar i él va posar alli en sa casa [a la seua casa] penjat, i als 2 o 3 díes, la xica va apareixer morta a la seua casa.

I d'ahí és la Llegenda de la Dama de Blanc del Preventori d'Aigües de Busot.

Reproductor MP3