L'arrosegament i la cremada de la imatge de La Mare de Déu de la Soledat d'Ondara

Llegenda

Durant a la guerra civil, en Ondara, estaven unes persones que s'anomenaven "rojos" i eren de vàries zones de la província, de València, Castelló, en fi, de tota la comunitat. I eren, diguem, els amos del poble i no estaven a favor de la religió, ni de la iglesia, no res. Entonces un dia, vaen agarrar a la Mare de Déu de la Soledat, la vaen arrastrar pel poble, li van tirar gasolina i la Mare de Déu no es cremava. I l'arrastraven i cridaven pel carrer com si estigueren fent festa per a què tots se n'adoraden d[e lo] que estaven fent i la Mare de Déu no es cremava.

Aleshores, ja quan ja portaven dos dies arrastrant-la i tirant-li gasolina, la Mare de Déu es va cremar i despúes estes persones, dos d'ells, que vivien per ací p[er e]ls pobles de l'alrededor, vaen patir les conseqüències. Per lo menos, la gent es va anterar, ja que estos eren d'ecí de propet. Uno anant-se'n en la motocicleta cap a  Beniarbeig, que és un poble que n'hi ha al costat, un camió el va arrossegar i el va arrastrar tot al camí hasta que este home va morir. Mentres que l'a[l]tre va morir al seu llit però cridant i cridant [de] que es cremava i que es cremava i que es cremava.

Reproductor MP3