Canpop banner


    [La llegenda de la Font Santa]

    Identificador: amparopedr
    Títol: [La llegenda de la Font Santa]
    Tipus:

    Llegenda

    Recol·lector: Amparo Pedro Llobell
    Informant: Amparo Llobell Buigues
    Edat informant: 52
    Localitat: Teulada
    Data enregistrament: 18/05/2020
    Extensió:
    Text:

     

    Ací Teulà [Teulada] antigament ni havia [hi havia] costum de les xiques fer quadrilles [que les xiques feren quadrilles] per anar a berenar en època estival; o be se’n anaven a berenar a les casetes o be [o] baxaven [baixaven] a la Font Santa de Teulà [del poble]. Aquesta font és un milacre que fa ver al [el] Pare Sant Vicent Ferrer ací Teulà, entre Teulà i Moraira, la actual carretera que baixa de Teulà a Moraira. [En aquesta font, situada entre Teulada i Moraira, el Pare Sant Vicent Ferrer va obrar un miracle ]. Estes xiques vaen [varen] baixar a berenar a la Font Santa, vaen berenar[ varen], seu [s’ho] van passar molt bé i vaen [van] decidir omplir una botelleta cadascuna de la Font Santa [Les xiques van baixar a berenar a la Font Santa, s’ho van passar molt bé i decidiren omplir una botelleta de l’aigua de la font]. I una xica de la quadrilla va dir que va fer al comentari de que exa [eixa] aigua igual tenia exa [eixa] aigua que l’aigua que corria pel barranc [Una de les xiques de la quadrilla va dir que tant li feia eixa aigua com la del barranc]. I les xiques vaen [varen] decidir antornarsen [tornar] cap a casa [Les xiques van decidir tornar cap a casa].

     

    Pujant per amunt vaen [van] tindre calor, vaen tindre [tenien] set i vaen [van] treure les botelles per a beure a mijan camí [van treure les botelles per beure a mitjan camí]. Totes vaen poder beure menos una [van poder beure menys una], que tenia la botella buida; La xica que va dir lo de l’aigua del barranc tenia la botella buida[que tant donava l’aigua del barranc com la de la Font Santa]. Vaen [Van] mirar la barxa, la barxa no estava banyà [aquesta no estava banyada], a on astava la botella al tapó astava posat [la botella tenia el tap posat], la barxa no astava banyà, i se’n vaen antornar a la Font Santa a omplir la botella de l’aigua [així que va decidir tornar a omplir la botella d’aigua]. Vaen tornar a omplir la botella de aigua totes les xiques i se’n antoren per amunt.[Totes les xiques tornaren a omplir les seues botelles i reprengueren de nou el camí cap al poble]. Esta vegada, ya [ja] anaven an [amb] una miqueta més de precaució per no tindre la sorpresa [per no tornar a sorprendre’s]. Però aixina i tot un poc més amunt vaen tindre que tornar a beure i va tornar a ocurrir lo mateix [No obstant això quan van tornar a beure els va ocorre el mateix] ; la xica que au va dir [que va fer aquell comentari sobre l’aigua de la Font Santa] no tenia aigua dins de la botella i la botella s’havia omplit [i aquesta es va emplenar]. I aixina als va passar dos o tres vegaes [I així els va ocórrer dos o tres vegades més].

     

    Quan vaen [van] arribar al poble, les xiques au vaen dir a les mares [els ho van contar a les seues mares]. Però esta xica mai va poder agarrar aigua de la Font Santa per a ella tindren dins de la botella. [Però la xica que va dir aquell comentari mai va poder agafar aigua de la Font Santa].

     

    Al llarg del temps va tindre algun trastorn peque [perquè]de vore que tots podien omplir la botelleta de aigua de la Font Santa i ella no [ degut a que es va traumatitzar de veure que tothom podia omplir botelles amb l’aigua de la Font Santa i ella no].

     

    -          As va mirar tot bé [Es va comprovar tot]; que la botella astiguera [estigués] ben tancà [ben tancada], que la botella astiguera dins de la barxeta [que estigués dins la barxa], la Barxeta no estava banyà [i que aquesta no estigués banyada]. Inclús van arribar a portar la botella en les mans [amb les mans]. I la botella allà quant as tiraven que tenien set a beure, eixa xica no podia berue; aigua dins de la botella ella no en tenia. [I quan anaven a beure eixa xica no podia perquè la seua botella es buidava]

     

    -          Açò és un dit que es diu a Teulà [Açò és una dita de Teulada], no se si es considera com a miracle, però es una dita que desde 1800 o 1900 as diu i s’ha comentat sempre pel poble [però des 1800 ó 1900 s’ha comentat sempre],  i és un fet posterior al milacre de la Font Santa o al milacre dels pesolets o al milacre de la [o al de la] creu de l’Ave Maria.

    Arxiu:

    Reproductor MP3


    Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la rondalla

    Departament Filologia Catalana - Universitat d'Alacant - Apartat de correus, 99 - 03080 Alacant - Telèfon 34 96 590 3410 - Fax 34 96 590 9330 - dfcat@ua.es